«Si les històries s'escriuen amb passió, les veus que les expliquen han de vibrar amb la mateixa intensitat».
Als 12 anys, ja tenia clar el meu terreny de joc: narrava els partits de FIFA dels meus amics disfressat d'una barreja del mestre J.M Puyal i la passió de Don Lama. Jo descobria la meva veritable passió. Un cop fets els 13 anys, no havent trepitjat l'institut, dominava Adobe gràcies a un curs d'edició del qual avui estic molt agraït. Aquí va començar tot: crear contingut no era un hobby, era el meu llenguatge.
Als 17, en arribar a la URV, vaig decidir que la teoria universitària no marcaria el meu ritme.
1️⃣ AD Torreforta (amb 17 anys): Delegat d'equip amb funcions tàctiques, escolta en fredes grades de bàsquet local i cròniques postpartits.
2️⃣ CB Salou (segon any de carrera): El mateix entrenador que em guio a Torreforta em va portar a ser delegat, analista i speaker esportiu del primer equip de Salou (LEB Plata).
3️⃣ Tercer any: NBA/bàsquet, la meva obsessió diürna (i nocturna). Vaig llançar el meu canal d'anàlisi on desgrano la lliga més espectacular —i cronofàgica— del món. La passió no entén de fusos horaris.
4️⃣ Estiu abans de començar últim any de carrera: Màster esportiu improvisat a través de pràctiques en tres ràdios. COPE Catalunya (de dilluns a divendres): locutor, redactor, productor. RAC1 Migdia (dissabtes i diumenges): mateixes funcions que a COPE Catalunya, i gaudint d'experiències úniques com poder comentar en directe des del Palau Blaugrana el partit inaugural de la temporada del Barça Basket. Zero dies lliures, però qui necessita descans quan estàs vivint entre somnis?
5️⃣ Setembre-Gener: SER Catalunya. Aquí, a més de locutor, redactor i productor (com a cada etapa prèvia), em vaig integrar al cor de dos programes: "La Graderia" (de dilluns a divendres) i a "Moguts pel Barça" (en dies de partit) I enmig de tot això, l'honor: representar la URV al discurs de cloenda del centenari de Ràdio Barcelona.
No em conformo amb informar: construeixo ponts entre dades i emocions, entre pistes i pantalles, entre matinades de NBA i relats que mereixen quedar-se desperts.
«Al final, només recordem les veus que ens van fer sentir alguna cosa». (I la meva no vull que passi desapercebuda).
