L'economia espanyola travessa una fase de preus continguts respecte a 2022, encara que l'alleujament no es nota igual a totes les butxaques. La inflació interanual va repuntar al juliol fins al 2,7%, segons va confirmar l'INE, mentre que la subjacent va avançar una dècima fins al 2,3%. La cistella de la compra acumula encara un encariment notable en comparació amb 2021, cosa que estreny el marge d'estalvi de les llars.
Preus en màxims i oferta minvant en places tensionades com Barcelona
Barcelona va marcar un nou màxim al juliol, amb 4.943 euros per metre quadrat, després d'un avanç de doble dígit en l'últim any. El lloguer, per la seva banda, va fer una mitjana de 14,6 euros per metre quadrat a Espanya al juliol, amb una pujada interanual del 10,9% que manté la pressió sobre l'emancipació. Alhora, l'estoc d'habitatge en venda va registrar caigudes històriques, amb descensos interanuals propers al 20% en el segon trimestre.
Tipus a la baixa i Euríbor més amable: el debat sobre el “quan” comprar
El vent monetari bufa per fi a favor del comprador, després de dos anys d'enduriment financer. El BCE va retallar al juny els tres tipus oficials i va situar la facilitat de dipòsit al 2%, nivell que va mantenir estable a la reunió de juliol. L'Euríbor a dotze mesos es mou a l'agost al voltant del 2,13%, molt per sota dels màxims del cicle anterior, alleujant quotes variables i millorant ofertes fixes.
Què va dir Bernardos i per què el seu missatge encén el debat de l'habitatge
En aquest marc, Gonzalo Bernardos va llançar un missatge directe que ha fet soroll en el sector i les xarxes. Ho va fer al pòdcast “Inversión inteligente”, on va utilitzar un exemple familiar per il·lustrar la seva tesi sobre el timing de compra. El seu consell a la seva filla és comprar habitatge com més aviat millor, perquè si no ho fa ara pagarà força més en poc temps. L'economista defensa que, amb l'oferta estrangulada i la demanda activa, els preus seguiran ferms a curt i mitjà termini, encara que el ritme es pugui moderar.
L'altra cara d'aquest discurs és la realitat juvenil, on l'accés a l'habitatge frega mínims històrics. Només el 15,2% dels menors de 30 anys viu fora de la llar familiar, segons l'Observatori d'Emancipació, amb esforços de lloguer que superen els llindars recomanats.
Convé comprar el 2025 si baixen els tipus, però apugen els preus?
La resposta depèn del mercat local, el finançament disponible i l'horitzó de tinença del comprador. Si l'Euríbor estabilitza o redueix quotes i els preus continuen escalant per manca d'oferta, el cost d'esperar pot resultar elevat.
En àrees amb demanda sòlida i parc limitat —Catalunya entre elles—, els experts preveuen avenços addicionals moderats aquest any. Qui compri per mantenir a llarg termini pot protegir-se millor davant la inflació, sempre que la hipoteca sigui sostenible fins i tot amb escenaris menys benignes.
Hipoteca fixa o variable el 2025: com encaixar el risc en el teu pressupost
Les fixes ofereixen certesa immediata i aprofiten la competència bancària quan els tipus oficials s'estabilitzen o cauen, encara que la seva TAE no sempre reflecteix tota la millora. Les variables es beneficien abans de la davallada de l'Euríbor, però exigeixen tolerar repunts futurs si el cicle canviés inesperadament. Una regla prudent és testejar la quota amb un Euríbor una mica més alt que l'actual i verificar que la ràtio d'esforç es manté per sota dels llindars de seguretat. L'elecció final hauria de considerar també comissions, vinculació i costos totals de vida a l'immoble.
La pressa, però, mai no ha de substituir la diligència deguda en la compra, especialment quan “els habitatges bons es venen sols” en mercats accelerats.