L'actor nord-americà Richard Gere ha visitat Barcelona amb motiu del BCN Film Fest, on ha presentat Saviesa i Felicitat, un documental que ell mateix ha produït. La cinta és un retrat íntim del Dalai Lama, centrat en la recerca de la pau interior i el sentit de la compassió.
Durant la seva entrevista amb Jordi Basté a El món a RAC1, Gere ha compartit detalls personals sobre la seva pràctica budista i la seva relació de dècades amb el líder espiritual tibetà. "Vaig començar amb 22 anys, gràcies a un mestre estricte que em va ensenyar a meditar cada dia", va relatar.
Gere, que segueix una rutina diària de meditació d'una hora —o fins i tot dues quan pot—, va explicar que aquest hàbit ha transformat la seva manera de veure el món. "La meditació m'ha fet més amable, més compassiu. És una cosa que et canvia profundament per dins", va confessar.
Un missatge d'unitat davant d'un món aïllat
Per a l'actor, el budisme ha estat clau per combatre la desconnexió emocional que —segons ell— caracteritza la societat actual. "Vivim amb la il·lusió que estem separats. Però en realitat estem profundament connectats", va assegurar. Gere va defensar que el patiment aliè i l'alegria de l'altre també es poden sentir com a propis si s'entrena la ment.
"És possible alegrar-te del benestar del proïsme. Aquesta és la base de la compassió", va explicar. En aquest sentit, va recordar una frase del Dalai Lama que l'ha acompanyat durant tota la seva vida: "La meva religió és la bondat. Però per ser amable de veritat, cal practicar molt". Gere diu haver fet d'aquesta idea la seva guia.
Tibet, Hollywood i les conseqüències de parlar clar
Un dels moments més reveladors de l'entrevista va ser quan va abordar les conseqüències del seu compromís polític. Gere és un dels rostres més visibles de la causa tibetana, cosa que li ha portat conflictes amb potències com la Xina. "Vaig conèixer el Dalai Lama quan tenia 30 anys.
En aquell moment no era conscient de la dimensió política que tenia el Tibet. Però després d'aquesta visita vaig entendre el patiment del seu poble", va recordar l'actor, visiblement emocionat. Des de llavors, ha patit represàlies. Entre elles, la prohibició d'entrar a la Xina i el veto d'algunes grans productores de Hollywood, especialment aquelles amb capital o aliances xineses.
Tot i així, Richard Gere assegura que no es penedeix d'haver alçat la veu. "No pots mirar cap a un altre costat quan saps el que està passant. Ser neutral davant la injustícia és ser còmplice d'ella", va sentenciar.
La frase final que desafia Hollywood i Pequín
Però va ser al final de la conversa quan Gere va deixar la seva declaració més contundent. En un to ferm, mirant directament a càmera, va llançar un missatge que ressona molt més enllà del cinema o l'espiritualitat. "La censura no comença amb els governs. Comença amb la por. I molts a Hollywood prefereixen callar per diners", va afirmar.
Amb aquesta frase, Richard Gere no només reafirma el seu compromís amb el budisme i el Tibet, sinó que denuncia la complicitat silenciosa de la indústria cinematogràfica amb règims autoritaris. La seva veu, encara que incòmoda per a alguns, torna a ocupar un lloc central en el debat públic.
I ho fa no des de l'ego d'una estrella, sinó des de la convicció de qui ha decidit viure segons uns principis, encara que el preu sigui l'ostracisme. A Canes, a Hollywood o a Barcelona, Gere no calla.