Kevin Spacey ha tornat a trepitjar un gran escenari. Aquesta vegada, en el marc del Festival de Cannes, on va ser homenatjat en un esdeveniment paral·lel, l'actor nord-americà va pronunciar un discurs que no ha deixat indiferent a ningú. La seva intervenció ha desfermat un allau de reaccions tant dins com fora de la indústria cinematogràfica.
L'acte, organitzat per simpatitzants de l'actor, ha coincidit amb el 25è aniversari d'American Beauty, un dels seus papers més emblemàtics. Encara que la seva presència no va formar part de la programació oficial del festival, la seva aparició va atreure tant a periodistes com a assistents curiosos.
Kevin Spacey portava anys allunyat del focus públic després de les acusacions que van truncar la seva carrera a Hollywood. Va ser absolt als tribunals, però la cultura de la cancel·lació el va deixar fora del circuit. Ara, el seu retorn ha estat tant mediàtic com polèmic.
El retorn d'un actor caigut en desgràcia
Des de l'inici de la seva intervenció, Spacey va deixar clar que no venia a buscar el perdó de ningú. Amb una posada en escena sòbria, sense més companyia que un micròfon i un fons neutre, va començar parlant del poder del cinema i el seu impacte en la consciència col·lectiva. També va recordar els seus inicis com a actor, la seva fascinació per la interpretació i el seu respecte pels grans del cinema europeu.
Però aviat el seu to va canviar i va donar pas a una crítica oberta al que considera la decadència dels valors artístics actuals. “El cinema és risc, és ambigüitat, és contradicció. No és propaganda”, va afirmar. Les seves paraules van ser rebudes amb una barreja d'aplaudiments i silencis, com si el públic intuís que s'acostava quelcom incendiari.
Un discurs carregat d'ideologia i reivindicació
Kevin Spacey no només va parlar com a actor, sinó com algú que es considera víctima d'un sistema implacable. “He estat jutjat per tribunals paral·lels, sense dret a rèplica i sense possibilitat de redempció”, va denunciar davant els assistents. Va defensar la llibertat creativa i va denunciar la imposició d'una única visió moral.
“No es pot construir art des de la por. Si els creadors tremolen abans d'escriure una línia, alguna cosa va molt malament”, va afegir. L'actor va fer una defensa de la complexitat humana i va criticar el que va definir com una societat cada vegada més infantilitzada. “Se'ns exigeix ser perfectes quan l'ànima humana és tot el contrari. No hi ha redempció sense error”.
La indústria dividida davant la seva figura
Tot just va finalitzar l'acte, les xarxes socials es van omplir de reaccions. Alguns el van acusar de victimisme, altres van aplaudir la seva valentia. Directors europeus i personalitats del cinema més independent van mostrar el seu suport a Spacey, mentre que Hollywood va evitar pronunciar-se.
Encara que no hi ha plans de retorn immediat a la gran pantalla, l'aparició de Kevin Spacey reobre un debat que molts creien tancat: fins a quin punt pot la cultura de la cancel·lació convertir-se en una forma de censura?
El seu discurs no només va ser una reivindicació personal, sinó també una crítica a la correcció política que, segons ell, “ha segrestat la llibertat d'expressió artística”. Per a Spacey, el silenci no és una opció.
La frase que va fer tremolar la sala
Però va ser al final quan va pronunciar la seva declaració més crua, la que va recórrer tots els titulars internacionals:
“Si aquest és el nou món que voleu construir, deixeu-m'hi fora. Prefereixo seguir sent un renegat que convertir-me en el vostre esclau moral”.
Amb aquesta frase demolidora, Spacey va deixar clar que no busca reconciliació a qualsevol preu. La seva intervenció va ser una ruptura total amb el discurs hegemònic en el sector cultural, i encara que no recuperi la seva carrera, sí que ha recuperat la seva veu. I aquesta veu, agradi o no, ha tornat a ressonar en un dels escenaris més simbòlics del cinema mundial.