Mentre el rei Carles III feia una visita històrica al Canadà per defensar la sobirania britànica davant pressions diplomàtiques dels Estats Units, el seu fill, el príncep Harry, irrompia a l'escena internacional pel seu compte. Sense avisar i completament sol, el duc de Sussex va aterrar a Xangai, la Xina, per participar com a ponent principal en una cimera sobre turisme sostenible organitzada per l'empresa Trip.com.
Vestit de manera sòbria, però distesa, Harry va inaugurar la conferència amb un discurs apassionat en què va fer una crida a la indústria a transformar radicalment la manera de viatjar. Des del seu exili voluntari a Califòrnia, lluny dels protocols de la Casa Reial britànica, el príncep s'ha bolcat en iniciatives mediambientals.
Travalyst: el projecte verd de Harry
Harry no va viatjar com a figura decorativa. Va ser convidat com a fundador de Travalyst, una organització que impulsa el turisme responsable i ecològicament equilibrat. Va subratllar la urgència d'actuar abans de 2030 per mitigar l'impacte ambiental del turisme massiu. “El canvi climàtic no és només un desafiament ambiental. És una emergència empresarial crítica”, va remarcar amb fermesa.
L'organització treballa amb gegants tecnològics com Google i Skyscanner en el desenvolupament d'un model d'impacte que permet calcular quantes emissions de carboni genera cada vol. Aquesta eina està en fase de prova i pretén integrar-se a plataformes perquè els viatgers puguin triar itineraris amb una petjada ecològica menor.
La paradoxa de l'activisme aeri
Tot i el seu discurs a favor del clima, hi ha quelcom que va generar debat entre assistents i analistes. Es desconeix quin tipus de vol va utilitzar Harry per arribar a la Xina. Encara que alguns apunten que ho va fer en una aerolínia comercial, altres sospiten que va viatjar en avió privat, un mitjà notòriament contaminant.
La paradoxa és evident: mentre impulsa una calculadora d'emissions i alerta sobre l'impacte del turisme, el mateix Harry podria haver contribuït amb diverses tones de CO₂ en el seu desplaçament. Segons dades del Departament de Seguretat Energètica britànic, un vol d'anada i tornada en primera classe entre Los Angeles i Xangai pot generar fins a 6,3 tones de gasos d'efecte hivernacle per passatger.
El discurs més personal de Harry
Lluny dels protocols reials i amb un to més humà, Harry va fer referència a les seves dues dècades d'experiència en temes de conservació. “He estat testimoni directe de com el turisme pot ser una eina de canvi positiu o una font de tensió ambiental i cultural”, va afirmar.
També va llançar un missatge de perseverança: “La veritable mesura del nostre compromís és com responem quan el camí es torna difícil. Mai no ens hem de rendir”
L'audiència, composta per executius del sector, investigadors i autoritats xineses, el va rebre amb respecte i entusiasme. La seva presència a la Xina no només va ser vista com un gest ambiental, sinó també com una maniobra diplomàtica d'abast global, just en un moment en què el Regne Unit i la Xina travessen tensions comercials i polítiques.
La dada final que molts ignoraven
El més impactant va arribar al tancament de la seva intervenció, quan es va confirmar oficialment que Harry és el segon membre de la família reial britànica a visitar la Xina en l'última dècada, després del viatge del seu germà William fa deu anys. Però encara més sorprenent va ser conèixer el veritable abast de l'impacte ambiental del seu viatge.
Segons una organització activista, un vol en primera classe entre Califòrnia i Xangai pot emetre més gasos d'efecte hivernacle que 3.500 milions de persones en un sol dia. Una xifra devastadora, que deixa al descobert la difícil contradicció entre el discurs ambiental i la pràctica del poder.
Veu Independent
Periodisme lliure i català