La figura del rei Joan Carles I torna a ser motiu de debat públic després de conèixer-se noves dades sobre els seus compromisos amb Hisenda. Segons la informació publicada, l'emèrit hauria tornat als empresaris de confiança els préstecs que li van facilitar per regularitzar la seva situació fiscal. La xifra ascendeix a 4.416.757,46 euros i correspon a les declaracions complementàries de l'IRPF presentades el 2021, que cobrien els exercicis compresos entre 2014 i 2018.
El Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda, Gestha, ha sol·licitat a l'Agència Tributària que examini amb detall les seves activitats i el seu patrimoni. Aquesta petició ha intensificat l'atenció mediàtica al voltant del pare de Felip VI, la situació del qual continua sent objecte de controvèrsia. A França, diversos mitjans s'han fet ressò d'aquestes informacions, aportant la seva pròpia lectura sobre el paper de la família reial en aquest episodi.
Un dels diaris francesos que ha recollit la notícia és Point de Vue, conegut pel seu seguiment de les cases reials europees. El mitjà assegura que l'actual monarca no té intenció d'intervenir en els problemes fiscals del seu pare. Argumenten que Felip VI considera prioritari preservar la imatge de la Corona, per això s'ha quedat paralitzat i no farà res al respecte.
En l'anàlisi francès també es fa referència a la posició de les infantes Elena i Cristina. La primogènita opta per no prendre partit per evitar conflictes amb el seu germà i amb la institució monàrquica. En canvi, Cristina de Borbó estaria centrada a millorar la seva relació amb Felip VI i no vol que aquest assumpte reobri tensions familiars.
Els fills del rei Joan Carles no volen involucrar-s'hi
Els mitjans gals interpreten aquestes postures com una estratègia d'allunyament coordinat, encara que motivada per raons diferents en cada cas. Segons assenyalen, tant les filles com l'actual rei són conscients de l'impacte que qualsevol gest podria tenir en l'opinió pública. Per això, consideren que la immobilitat és la millor manera de protegir-se davant d'un escenari mediàtic tan delicat.
A França, la cobertura del cas ha estat àmplia i no es limita a narrar els fets recents. Alguns articles han recordat altres episodis polèmics del regnat de Joan Carles I i la seva posterior abdicació el 2014. Aquests antecedents, expliquen, han contribuït al fet que al país veí s'analitzi amb escepticisme qualsevol intent de rehabilitació de la seva figura.
L'eco mediàtic internacional reforça la idea que la situació de l'emèrit no només té repercussió a Espanya. La premsa estrangera segueix amb interès els seus moviments i examina com respon la família reial a cada nou capítol.
En aquest cas, el consens entre els mitjans francesos és clar. Tots ells creuen que el silenci de Felip i la cautela de les seves germanes són una resposta calculada per no veure's arrossegats per un nou vendaval de crítiques.