La duquessa de Sussex va bufar les espelmes del seu 44 aniversari sense catifa vermella ni flaixos invasius. Va ser una vetllada pensada per gaudir, envoltada del seu cercle i amb un escenari que molts foodies descriuen com un autèntic “temple de la pasta”. Res d’estridències: ambient càlid, ritme pausat i una terrassa en alçada que convidava a allargar la nit.
Meghan va compartir una imatge íntima al seu perfil d’Instagram. Al text donava les gràcies per unes “24 hores boniques”. La instantània es va fer viral en qüestió de minuts i va confirmar l’essencial: va ser una celebració petita, elegant i molt personal.
Un sopar íntim, sabor italià i terrassa amb vistes que conquereixen Hollywood
L’indret escollit és un d’aquells espais que Los Angeles ha elevat a categoria de pla imprescindible. Tres plantes, un laboratori de pasta a la vista i un rooftop pensat per al ritual del còctel al capvespre. A la barra de la terrassa, feta de quars rosa, els bartenders reinterpreten clàssics italians mentre l’skyline de Beverly Hills es desplega a la llunyania.
Aquí és on entren els noms propis: el restaurant Funke, del xef Evan Funke. Responsable absolut de la pasta artesanal a la costa oest i responsable també d’èxits com Felix i Mother Wolf. Nascut a Santa Mònica, es va formar a Itàlia aprenent tècniques centenàries d’elaboració de pasta que avui defensa com un patrimoni que cal preservar.
La seva destresa li ha valgut dues nominacions al prestigiós premi James Beard —considerat l’“Òscar” de la cuina— i un paper protagonista a la sèrie de Netflix Chef’s Table: Noodles. Funke és conegut com “l’apòstol de la pasta” per la seva obsessió per la perfecció a cada plat i el seu compromís amb la tradició, però també per saber adaptar-la al paladar cosmopolita de Los Angeles. El seu restaurant a Beverly Hills és una carta d’amor a Itàlia, combinant el rigor de les receptes autèntiques amb una presentació que enamora la clientela més exigent de Hollywood.
Què es va servir a la taula i per què l’elecció no sorprèn
No va transcendir el detall dels plats, però la cuina de Funke marca el guió. La carta viatja de Sicília a Roma amb focaccia “sfincione”, flors de carabassó amb ricotta i llobarro a la brasa. El fort, és clar, és la pasta: cacio e pepe en tonnarelli, tagliatelle a la bolonyesa, o pappardelle amb ragú d’ànec, que justifiquen la fama del local. És una cuina pensada per compartir, harmonitzada amb un celler que afavoreix blancs italians minerals i negres modelats pel Mediterrani.
Per a una celebració d’aniversari, té sentit aquest equilibri entre confort i sofisticació. Menjar reconeixible, tècnica impecable i racions que permeten una sobretaula llarga sense que la conversa es talli.
El que va explicar Meghan i com va reaccionar el seu entorn digital
L’únic testimoni oficial va ser el d’ella mateixa. A la seva publicació va agrair la companyia i va subratllar la qualitat de l’experiència gastronòmica sense convertir el moment en una campanya. Aquest detall encaixa amb la seva estratègia recent: alternar el focus de la seva marca personal amb instants puntuals de vida privada. La reacció va ser immediata i amable: milers de missatges van celebrar veure-la “feliç i lluminosa”, i van destacar la naturalitat d’un aniversari sense artifici.
Tampoc hi va haver posat de parella ni taula exhibida plat a plat. Va ser un retrat en clau íntima, prou per saciar la curiositat sense caure en l’exhibicionisme que tant castiga algunes celebritats. Aquí no hi va haver romanç de manual ni ruptura silenciosa amagada entre línies: només un sopar bonic i ben escollit.