Queden tres mesos perquè Joan Carles I publiqui les seves memòries. Hi ha nervis al voltant de la Zarzuela pel que pugui explicar. Felip VI, i molt especialment Letícia Ortiz, desitjarien que no veiessin la llum però els ha estat impossible impedir-ho. Casa Reial sap perfectament els riscos d’un emèrit que s’ha convertit en un vers lliure i que està influït – com abans – per certs personatges que volen guanyar poder i influència.
Des de la seva marxa a Abu Dhabi el 2020, Joan Carles ha passat els seus estius a casa de Campos, una amistat forjada entre regates i anècdotes del mar gallec. Però el monarca emèrit comença a sentir que ha arribat el moment de formalitzar una base pròpia, on organitzar les seves estades amb autonomia i sense afegits, tot segons indiquen fonts pròximes.
No es tracta d’un retorn oficial ni de recuperar la residència fiscal. La seva intenció és pràctica: disposar d’un refugi discret a la vora del mar, sense dependre d’altres, però sense renunciar a la seva vida ordenada. El seu entorn esmenta Galícia i Portugal —especialment Estoril o Cascais— com els llocs més propers al seu cor, per discreció, intimitat i connexions personals.
La figura de Joan Carles I s’alça avui com la d’un monarca que, lluny del bullici oficial, anhela tranquil·litats més íntimes. La seva darrera confidència, pronunciada amb la sinceritat que dona l’edat, no va passar desapercebuda: “No vull donar més guerra a Pedro”. Aquella frase va condensar un desig senzill i honest: ja no vol dependre del seu amic Pedro Campos perquè l’allotgi a Sanxenxo.
Un missatge que també va dirigit a Pedro Sánchez
La petició d’aquests habitatges també seria una indirecta a Pedro Sánchez perquè faciliti les coses. Una mena de treva que, d’altra banda, convé a totes les parts. En qualsevol cas, el president espanyol no se’n refia. Després de la querella a Miguel Ángel Revilla, les reaccions de Joan Carles I no segueixen un patró lògic ni gaire van en la línia ‘diplomàtica’ que algú del seu rang hauria de seguir.
Fins ara no hi ha hagut cap comentari oficial des de la Casa Reial, cosa que no sorprèn perquè l’exmonarca ja no forma part de l’agenda pública. Ningú no ha negat ni confirmat els plans, que es mantenen en l’àmbit privat. Tanmateix, diversos mitjans destaquen que Joan Carles ja hauria fet consultes discretes i està decidit a fer aquest pas sense escarafalls.
Una vida tranquil·la, encara que segueix ressentit perquè creu que no té culpa de res
Aquests moviments formen part d’una etapa més reposada a la seva vida. Després d’abdicar i allunyar-se del focus mediàtic, els seus dies giren ara entorn de l’esport, les trobades privades i un paisatge que reconforta. Sanxenxo segueix sent el seu refugi sentimental, amb regates que evoquen el seu passat atlètic, i amistats com la de Campos que encara sostenen la seva quotidianitat.
Però ara sembla decidit a bastir un pont cap a una independència emocional més estable, sense per això trair el seu vincle amb Galícia ni amb el que representa per a ell aquell mar Atlàntic matinador. No obstant això, algunes fonts com Pilar Eyre, indiquen que ell segueix pensant que no ha fet res.
Està ressentit perquè creu que se l’està tractant malament. De fet, la imminent publicació de les seves memòries obeeix a la seva intenció de rentar la seva imatge i reivindicar el seu paper. Especialment en la Transició. Explicarà la veritat del 23F? Probablement no.