L'arribada de la Família Reial a Catalunya sempre s'examina amb lupa. Cada gest, cada paraula i, per descomptat, cada estilisme, es converteix en objecte d'una minuciosa anàlisi que va més enllà de la simple crònica social. A tot això cal sumar-hi les habituals protestes per part d'entitats independentistes com l'ANC (Assemblea Nacional Catalana).
En la seva darrera visita a Barcelona per presidir els Premis Princesa de Girona, un esdeveniment ja per si sol carregat de simbolisme, la imatge que van projectar els Reis i les seves filles no va deixar ningú indiferent. Lluny del colorit i la frescor que s'esperen en una nit de juliol a la vora de la Mediterrània, l'estampa semblava treta d'una altra estació, d'un altre context, i les preguntes no van trigar a sorgir.
La decisió estilística va generar un murmuri immediat, però ha estat una de les veus més autoritzades i veteranes de la premsa del cor, la de Pilar Eyre, la que ha posat paraules a aquest sentiment d'estranyesa generalitzada.
Un vestuari que trenca amb la tradició estival
La gala, celebrada a l'emblemàtic Liceu de Barcelona, es va trobar amb una paleta de colors inusual per a l'ocasió.El rei Felip VI, la reina Letícia i la princesa Leonor van optar per un rigorós negre, mentre que la infanta Sofia lluïa un to fosc que gairebé no es desviava de la tònica general.
La imatge, solemne i severa, contrastava fortament amb les altes temperatures de la capital catalana, que superaven els trenta graus.
Aquesta elecció no va passar desapercebuda per a ningú, especialment per a qui segueix de prop l'armari de la reina Letícia, coneguda per la seva capacitat d'adaptar el seu vestuari a cada ocasió. Veure-la tan abrigada en ple estiu, quan a l'hivern no dubta a lluir braços descoberts, va ser el primer senyal que potser res no era casual. L'estampa familiar, unida sobre l'escenari, recordava més a un acte de dol que a la celebració del talent jove que representen els premis.
Borbones de Catalunya
La ploma afilada de Pilar Eyre: "Per què de dol?"
La pregunta la llançava sense embuts la cronista Pilar Eyre des de la seva columna a la revista Lecturas, convertint una observació de moda en una profunda anàlisi política."Per què de dol?", es qüestionava directament. Per a Eyre, l'elecció del negre no era una simple coincidència, sinó un missatge deliberat, una declaració d'intencions en un territori amb el qual la Corona manté una relació complexa i distant.
"Em va entristir l'elecció del negre per a unes noies joves quan la moda, l'estiu, les revistes són plenes de llum, colorit i alegre ambient festiu", escrivia la periodista, posant el focus en la princesa Leonor i la infanta Sofia. En la seva anàlisi, Eyre es pregunta si aquesta sobrietat no és un reflex que la Família Reial considera que"l'ambient no és tan festiu" a Catalunya.
Fidel a la seva màxima que la reina "no caça sense gos", la conclusió de l'escriptora és contundent: l'estilisme és un missatge de distància, una manera de comunicar que les ferides del procés continuen obertes.
Molt diferent d'altres temps, quan regnava Joan Carles I
Per reforçar el seu argument, Eyre contraposa aquesta imatge amb la de l'anterior generació de la Família Reial. Recorda una època en què la reina Sofia comprava als grans magatzems de la Diagonal, la infanta Cristina feia servir el metro i l'ara Emèrit passejava per la ciutat amb una naturalitat avui impensable. Anècdotes que dibuixen una relació amb Barcelona molt més propera i relaxada, que segons la periodista, s'ha perdut completament.