En la calculada i hermètica posada en escena de la monarquia espanyola, cada gest compta. Una salutació, una absència o una elecció de vestuari són analitzats fins a l'extenuació. Tanmateix, hi ha símbols que, lluny de ser subtils, es converteixen en una declaració d'intencions.
Pablo Urdangarin, el fill de la Infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, s'ha erigit en el protagonista d'un d'aquests gestos que ressonen amb força als murs de Zarzuela, un recordatori silenciós però constant que hi ha ferides que, lluny de tancar-se, continuen supurant a la família del Rei.
La processó va per dins, i en el cas de Pablo, també per fora. La seva carrera com a esportista d'elit avança amb pas ferm, però és a la pista d'handbol on el jove ha decidit lliurar la seva batalla més personal.
No ho ha fet amb declaracions explosives ni amb entrevistes pactades, sinó amb dos elements que l'acompanyen a cada partit: el cognom Urdangarin a l'esquena i un número, el 77, carregat de significat. Un homenatge directe al dorsal 7 que el seu pare, Iñaki, lluïa durant els seus anys de glòria esportiva i que avui es percep al palau com una provocació.
El dorsal de la discòrdia: un homenatge que incomoda al Palau
Per entendre la tensió que genera la samarreta de Pablo Urdangarin cal retrocedir en el temps. El cognom Urdangarin es va convertir en sinònim de l'escàndol més gran de corrupció - amb permís de Juan Carlos I - que ha sacsejat la monarquia espanyola en la seva història recent.
El cas Nóos no només va suposar la fi de la presumpció d'innocència per a Iñaki, sinó que va marcar l'inici de la seva caiguda i el posterior exili de la Infanta Cristina de la família reial. Des de llavors, Zarzuela ha dedicat enormes esforços a esborrar qualsevol vestigi del seu pas per la institució.
Per això, veure Pablo, el fill més mediàtic i amb una prometedora carrera pública, portant amb orgull el llegat del seu pare, genera un profund malestar. Segons fonts properes a la Casa Reial, la mateixa Infanta Cristina hauria mantingut converses amb el seu fill per demanar-li que rebaixés el nivell d'exposició simbòlica.
Un intent infructuós, ja que Pablo s'ha mantingut ferm en la seva decisió. No pensa renunciar al seu cognom ni al número que honra el seu pare, un home a qui continua admirant malgrat tot.
La veritat revelada en la intimitat: així va conèixer la història
La lleialtat de Pablo cap als seus pares és inqüestionable, i es fonamenta en una narrativa que ha escoltat des de petit a la intimitat de la seva llar. El jove Urdangarin no oblida ni perdona el paper que, segons el seu entorn més proper, va jugar la reina Letícia en el calvari judicial i mediàtic dels seus progenitors.
Va ser el seu pare, Iñaki Urdangarin, qui durant anys ha sostingut en petit comitè que l'aleshores Princesa d'Astúries va ser la principal instigadora de l'estratègia de "tallafocs" que els va apartar i marginar.
Pablo va créixer sent testimoni del dolor dels seus pares i escoltant com, suposadament, Letícia va pressionar el rei Felip VI perquè prengués la decisió més dràstica: apartar la seva pròpia germana.
Es diu que va ser ella qui, preocupada per la imatge de la Corona i el futur regnat de Leonor, va moure els fils perquè l'escàndol sortís a la llum, filtrant informació a periodistes de la seva confiança per accelerar la caiguda dels aleshores Ducs de Palma. La ruptura de relacions va incloure també Cristina, fins aleshores molt unida a Felip VI.
Per a Pablo, descobrir aquesta versió dels fets no va ser un xoc sobtat, sinó un relat que va anar calant a poc a poc, forjant una profunda desafecció cap a la figura de la seva tia política.
La reacció d'un fill: ni oblit ni perdó
La reacció de Pablo Urdangarin a aquesta suposada traïció no ha estat impulsiva, sinó meditada i silenciosa. La seva resposta és la seva pròpia existència pública: un esportista d'elit que no s'amaga, que respon amb amabilitat a la premsa, però que, amb la seva samarreta, envia un missatge inequívoc a Zarzuela. Cada partit és un recordatori que la història té dues cares i que ell defensa la dels seus pares.