Als mercats de fitxatges d'estiu, les xarxes socials es converteixen en escenari de debats apassionats i de missatges que, de vegades, alimenten la rivalitat entre els grans del futbol espanyol. Aquesta vegada, el focus ha estat en els moviments del FC Barcelona, que busca refer el seu atac després de diversos intents frustrats i amb un fitxatge de renom a punt de concretar-se. El debat no triga a encendre's quan periodistes de referència a l'entorn blanc llancen les seves opinions a Twitter.
El periodista Tomás Roncero, conegut seguidor del Real Madrid, ha publicat un missatge que no ha passat desapercebut. El seu tuit, que fa referència als intents fallits del Barça per fer-se amb Nico Williams, Luis Díaz i Rafael Leao, ha generat milers de reaccions en qüestió de minuts. El missatge ironitza sobre la suposada manca d'èxit blaugrana en els seus principals objectius per a aquest estiu, rematant amb una referència directa a l'acord recent amb Marcus Rashford: "Nico? Aigua. Luis Díaz? Aigua. Leao? Aigua. Rashford? Bingo. El pla R no falla".
El llarg camí del Barça fins a Rashford i les similituds amb el Real Madrid
Tanmateix, les dificultats per tancar grans operacions al mercat de fitxatges no són exclusives del club blaugrana. El Barça, després del "no" de Nico Williams i els obstacles econòmics per fitxar Luis Díaz i Leao, ha trobat en Rashford una alternativa de garanties per reforçar l'extrem esquerre, una de les posicions més reclamades per Hansi Flick. El futbolista anglès arriba després d'una negociació en què tant ell com el Manchester United han hagut de cedir, especialment en l'àmbit econòmic.
El context recorda inevitablement situacions viscudes pel mateix Real Madrid els darrers anys. L'arribada de Kylian Mbappé, per exemple, va ser la culminació d'un procés de negociacions que s'estengué durant set estius consecutius, en què el club blanc ho intentà sense èxit abans d'aconseguir el seu fitxatge. Una cosa similar ha passat aquest mateix estiu amb la recerca de reforços per al lateral esquerre, on l'objectiu prioritari era Alphonso Davies i finalment la direcció esportiva es decantà per Álvaro Carreras com a opció alternativa.
La realitat del mercat de fitxatges obliga tots els grans clubs a moure's amb diverses alternatives i a canviar d'objectiu quan les condicions no ho permeten. El cas del Barça amb Rashford és paradigmàtic, però no únic. El Real Madrid també ha experimentat en primera persona la dificultat de fitxar jugadors "top" i la necessitat d'adaptar-se a un mercat inflacionat i ple de competència.
A més, no sempre el primer nom de la llista és el que acaba triomfant. La història recent del futbol és plena d'exemples en què el "pla B" acaba sent un encert rotund. Mastantuono, acabat de fitxar pel Madrid després de l'intent fallit per Florian Wirtz, és una altra prova que l'èxit als despatxos depèn de molts factors, des de la voluntat del jugador fins a les exigències econòmiques dels clubs venedors.
L'afició culer observa amb il·lusió i certa prudència l'arribada de Rashford. El davanter anglès aterra a Barcelona amb el repte de tornar l'equip al màxim nivell competitiu i de demostrar que pot ser decisiu en un context de màxima exigència. La reacció a les xarxes socials al tuit de Roncero ha estat immediata, amb molts seguidors recordant els propis obstacles que el Real Madrid ha trobat en la seva recerca de reforços durant els darrers anys.