El meu nom és Lívia Lloret i Dempere, exalumna de la Universitat de Barcelona, on em vaig llicenciar en Filologia Hispànica l’any 2022. Vaig tenir la sort de comptar amb professors que van contribuir decisivament al desenvolupament del meu pensament crític —el millor regal que he rebut mai—, i que em van ajudar a créixer tant personalment com intel·lectualment. Precisament per aquest motiu, vaig voler tornar a les aules com a oient, amb el desig de continuar ampliant el meu coneixement de manera lliure i desinteressada.
L’any següent, em vaig titular en el Màster de Formació del Professorat per la Universitat de Girona i he treballat com a docent d’ESO i Batxillerat en un institut públic de Mataró. La meva vocació docent neix, entre d’altres raons, de l’anhel de transmetre el pensament crític als alumnes i d’acompanyar-los de manera assertiva en una etapa vital tan complexa com l’adolescència.
Tot i l’esforç, vaig topar sovint amb les rigideses del sistema educatiu, que deixa poc marge per a propostes didàctiques més reflexives i participatives. Aquest curs, he decidit centrar-me a escriure com a eina per expressar la meva opinió, denunciar les contradiccions que ens travessen i visibilitzar aquelles injustícies socials que sovint naturalitzem. Crec fermament en la importància de qüestionar, reflexionar i contribuir, des de la paraula, a una transformació més justa de la societat.
