L'esperança d'una treva vespertina s'ha esvaït completament a l'asfalt de la principal artèria del Mediterrani. El que va començar com un matí de caos circulatori s'ha perpetuat al llarg del dia, convertint aquest dissabte d'operació sortida en una autèntica jornada negra per a milers de conductors. Lluny de dissipar-se, les complicacions han persistit, i la tarda no ha portat alleujament, sinó la continuació d'un col·lapse que ha mantingut l'autopista AP-7 com l'epicentre de la frustració per a qui es dirigia als seus destins de vacances.
Passades les sis de la tarda, el panorama a la via ràpida continuava sent desolador. Tot i que els vehicles implicats en els sinistres matinals havien estat retirats hores abans, l'ona expansiva d'aquelles incidències ha demostrat tenir un abast molt més gran.
L'autopista no ha estat capaç d'absorbir l'immens volum de trànsit acumulat, i la circulació ha continuat sent extremadament lenta i dificultosa en diversos trams clau, especialment al corredor que es dirigeix cap al sud, deixant milers de persones atrapades als seus vehicles sota el sol de la tarda.
La ressaca d'un matí caòtic
L'origen d'aquest col·lapse prolongat es troba en els dos accidents que, a primera hora, van sembrar el caos. Un xoc múltiple a l'altura de Sant Cugat i un altre incident previ a Martorell van actuar com a detonants. En conjunt, van arribar a generar fins a 16 quilòmetres de retencions en sentit Tarragona, obligant a tallar carrils i deslligant un monumental embús que va marcar l'inici de la jornada.
Tanmateix, el veritable problema ha estat la ressaca d'aquests sinistres. Els experts en mobilitat expliquen que, després d'un incident d'aquesta magnitud en un dia de trànsit extrem, es produeix un efecte conegut com a "embús fantasma" o d'"acordió".
Tot i que l'obstacle físic desapareix, la gran quantitat de vehicles que s'han vist forçats a aturar-se i reprendre la marxa de manera intermitent crea ones de congestió que es propaguen cap enrere i triguen hores a desaparèixer. Això és exactament el que ha passat avui: l'autopista no ha tingut cap moment de respir per recuperar la seva fluïdesa.
Una operació sortida que desborda la via
El context d'aquesta situació és una operació sortida que ha superat totes les previsions pel que fa a intensitat. El Servei Català de Trànsit ja havia advertit que s'esperava la sortida d'uns 480.000 vehicles de l'àrea de Barcelona, una xifra que posa qualsevol infraestructura, per robusta que sigui, al límit de la seva capacitat. Aquest flux massiu i constant de cotxes ha estat el brou de cultiu perfecte perquè els accidents del matí tinguessin conseqüències devastadores i duradores.
La tarda, per tant, no ha necessitat nous accidents per ser problemàtica. La simple suma del trànsit residual del matí i els milers de vehicles que han continuat incorporant-se a l'AP-7 ha estat suficient per mantenir l'estat de saturació. Els trams que discorren pel Vallès i el Baix Llobregat han continuat sent els més castigats, amb velocitats anormalment reduïdes i aturades constants que han esgotat la paciència dels viatgers.
Aquest dissabte s'erigeix en un cas d'estudi sobre la fragilitat de la mobilitat durant els grans èxodes vacacionals. Demostra com la concatenació d'incidents i un volum de trànsit extrem poden portar al col·lapse total d'una via vertebral com l'AP-7, no només durant unes hores, sinó al llarg d'un dia sencer.
La jornada deixa una reflexió amarga sobre la dependència d'aquesta autopista i els reptes que afronta la gestió del trànsit, convertint l'anhelat inici de les vacances en una llarga i pesada odissea sobre l'asfalt.