Joan Pròsper Fatjó-Vilas, ramader de Rupit i Pruit, a la comarca catalana d'Osona, ja no pot més. En l'últim any ha patit setze atacs de llops a la seva explotació ramadera, un drama que l'ha portat a interposar una demanda per la via administrativa contra la Generalitat de Catalunya.
Reclama indemnització per danys i perjudicis, que xifra en més de 60.000 euros, i assegura estar "al límit" tant físicament com emocionalment. El primer atac es va produir al maig de 2024 i, des de llavors, la situació no ha fet més que empitjorar. Encara que ha aplicat totes les mesures preventives recomanades pel Departament de Territori, el llop continua atacant.
Jornades interminables sense compensació
Cada dia, Pròsper munta a la tarda diverses tanques elèctriques que pesen més de 10 quilos i que s'han de col·locar en diferents punts de la finca per protegir els seus tres ramats. Al matí, toca desmuntar tot i netejar les zones. Aquesta rutina li exigeix unes 27 hores setmanals extra, no remunerades. "Treballo per a l'administració, però sense cobrar", denuncia.
Aquest canvi de dinàmica també ha obligat a modificar la planificació dels cultius, cosa que afecta l'alimentació natural de les ovelles i la producció global del ramat. Segons explica, les ovelles ja no s'alimenten "a dent", com sempre, cosa que ha reduït significativament la productivitat de la seva explotació.
Un negoci en perill d'extinció
L'impacte econòmic ha estat demolidor. Només aquest any ha perdut al voltant de cent ovelles, moltes d'elles en etapa de cria. Com a conseqüència, ha deixat d'atendre desenes de clients que cada Nadal compraven xai directament a la seva finca. "He hagut de dir que no a molta gent. Tenia la nau buida", lamenta.
Encara que existeixen ajudes públiques per compensar aquestes pèrdues, Pròsper assegura que no ha rebut ni un euro. Critica que les quantitats que ofereix la Generalitat estan basades en preus de 2004 i que per rebre-les cal renunciar a qualsevol altra reclamació judicial. Ell ha optat per rebutjar aquestes condicions i exigir una compensació justa.
Batalla legal i política
Davant aquesta situació, el ramader ha decidit dir prou. Ha presentat una demanda administrativa contra la Generalitat pels danys soferts, i també ha traslladat el seu cas a instàncies europees. Segons ell, els governs han d'assumir la seva responsabilitat si decideixen protegir el llop, un depredador que està destruint el seu mitjà de vida.
El Departament de Territori ha confirmat l'existència del procés i assegura estar treballant en un nou sistema de compensacions. Segons l'administració, des de gener de 2025 s'han comptabilitzat 14 ovelles mortes i 9 ferides en diferents zones de Catalunya. El 2024 el balanç va ser encara pitjor: 50 animals morts i un centenar ferits. La presència del llop, que es calcula entre 8 i 10 exemplars a tot el territori, afecta sobretot el Pirineu, Catalunya Central i Alt Empordà.
Cansament, impotència i una petició clara
Pròsper defineix la seva situació com un "desgast físic, moral i econòmic". Durant mesos ha provat diferents solucions proposades per la Generalitat, com malles de plàstic o altaveus dissuasoris. Res no ha funcionat. Per això, exigeix una solució més contundent: "El que necessito són tancats fixos que permetin mantenir a salvo els animals".
Afirma que entén la importància de preservar la fauna salvatge, però considera que l'administració ha d'assumir la seva part de responsabilitat: "Hem de conviure amb el llop, sí, però el llop s'alimenta de les nostres ovelles. Si el llop ataca, ens mata el negoci", sentencia.
I el més impactant…
L'últim atac es va produir fa tot just dues setmanes. El llop va aconseguir espantar el ramat fins que una ovella, en la seva desesperació, es va embolicar amb la malla i va morir ofegada. No va ser devorada. No va ser ferida. Va morir de la por. Aquesta escena ho resumeix tot.