L'obscur eco d'una condemna que va commocionar Espanya torna a ressonar amb força des de les parets de la presó de Brieva. Ana Julia Quezada, el nom de la qual va quedar gravat a la memòria col·lectiva per l'atroç assassinat del petit Gabriel Cruz, es troba de nou al centre de la polèmica.
Lluny de la imatge de penediment que la societat esperaria, informacions recents apunten a un patró de conducta inquietant dins del recinte penitenciari. El que s'ha desvetllat és un presumpte intent d'enverinament a una companya de cel·la, un succés que, de confirmar-se, afegiria una capa encara més fosca al seu ja macabre historial.
El cas, que va sortir a la llum gràcies a revelacions de "El Programa de Ana Rosa", ha posat en escac la seguretat i el control dins de les presons, encenent el debat sobre el tractament de reclusos d'alta perillositat.
La notícia no només ha generat commoció, sinó que també ha reobert ferides antigues i ha provocat una onada d'indignació a les xarxes socials, on s'exigeix una investigació exhaustiva sobre les condicions d'internament de Quezada i les suposades anomalies en el sistema.
Va passar fa gairebé 2 anys però ara surt a la llum
L'incident que ha desfermat aquest nou torbó de controvèrsia es remunta al setembre de 2023. Segons el testimoni que ha transcendit, Ana Julia Quezada hauria preparat un berenar per a una de les seves companyes de presó. Una barreja aparentment innòcua de llet amb midó de blat de moro, que, tanmateix, va provocar un malestar tan sever a la interna que va requerir la seva hospitalització d'urgència a l'hospital d'Àvila, després d'una primera atenció a la infermeria del centre penitenciari.
La víctima, la identitat de la qual s'ha mantingut en reserva, va relatar a les autoritats la seva sospita: tot i que no creia que la intenció de Quezada fos acabar amb la seva vida, sí que estava convençuda que pretenia causar-li un greu dany físic. Aquesta revelació ha portat un jutge a sol·licitar els informes mèdics i les analítiques pertinents, amb la finalitat de determinar la presència de qualsevol substància tòxica i esclarir la veritable naturalesa de la intoxicació.
Aquest no és el primer indici de conductes anòmales per part de Quezada a la presó. De fet, abans del crim de Gabriel, la seva família ja sospitava d'un possible intent d'enverinament al nen, a causa de cerques de plantes verinoses a l'historial d'internet de la condemnada, tot i que mai es va poder provar.
La descripció que la interna ha fet de Quezada és esfereïdora i coincideix amb el perfil que se li atribueix: la defineix com una persona "manipuladora i obsessiva", que en cap moment ha mostrat penediment pels seus actes.
A més, ha denunciat el que qualifica de "privilegis" dins de la presó, comparant el seu tracte amb el d'una funcionària. L'obsessió de Quezada, segons aquesta companya, era trobar algú amb qui cartejar-se per poder exercir la seva influència i manipulació des de dins, teixint xarxes i exercint un control psicològic sobre aquells que queien a les seves urpes.
No és la primera vegada que la fa grossa des de la presó
Les revelacions sobre el presumpte enverinament se sumen a una sèrie de denúncies prèvies que han posat en el punt de mira Ana Julia Quezada i, per extensió, el sistema penitenciari espanyol. Entre aquestes hi ha les greus amenaces de mort proferides contra Patricia Ramírez, la valenta mare de Gabriel Cruz, que ha hagut de lluitar incansablement per protegir la memòria del seu fill i garantir que l'assassina del seu "pescaíto" no obtingui cap benefici del seu crim.
Ramírez va denunciar públicament que Quezada hauria manifestat el seu desig de matar-la, especialment arran de la frustrada gravació d'un documental des de la presó. Aquest projecte, segons fonts properes, hauria estat impulsat per l'antic advocat d'ofici de Quezada, i pretenia, suposadament, relatar la seva versió dels fets.
La reacció de Patricia Ramírez en assabentar-se d'aquesta iniciativa va ser contundent, aconseguint que es prohibís la participació de Quezada en aquest documental i que s'obrís una investigació sobre com va poder accedir a un telèfon mòbil dins de la presó per a tal fi. La indignació de la mare de Gabriel era palpable: "Com se li permet que gravi alguna cosa amb la qual ens tornarà a fer mal?". La resposta de Quezada a la interrupció del documental, segons la mateixa Ramírez, va ser l'esmentada amenaça de mort.
Com ja vam explicar, les investigacions han desvetllat, a més, un possible tracte de favor per part d'alguns funcionaris de la presó de Brieva cap a Quezada, a canvi de suposats favors sexuals. Una excompanya de presó ha testificat que Quezada gaudia de privilegis, incloent-hi accés a telèfons mòbils, i que les amenaces a Patricia Ramírez eren públiques i recurrents dins del centre.
Aquesta testimoni, en la seva declaració davant el jutge, no va dubtar a afirmar que Quezada "ho pot complir", referint-se a les amenaces contra la mare de Gabriel, donada la seva naturalesa manipuladora i la seva manca d'escrúpols.
Veu Independent
Periodisme lliure i català