Durant les últimes dècades, Catalunya ha experimentat un declivi alarmant en la seva capacitat productiva agrícola. Entre els anys 1999 i 2024, el territori ha perdut més del 57% de la seva superfície hortícola, passant de més de 20.000 hectàrees a, amb prou feines, 8.800. Una situació crítica que es veu agreujada per la reducció en el nombre d'explotacions agràries, que ha caigut un 32% en aquest mateix període.
El descens no només es mesura en superfície, també en volum: si fa 25 anys es cultivaven més de 126 milions de quilos de tomàquets, avui amb prou feines s'assoleixen els 36 milions. Tot això succeeix en un context d'augment poblacional —Catalunya ha passat de 6 a 8 milions d'habitants— i de consum de productes frescos, que s'incrementa any rere any.
Davant d'aquesta situació, les recents mobilitzacions d'agricultors sota l'anomenada "revolució pagesa" han visibilitzat la frustració d'un sector cada cop més ofegat per la burocràcia, la falta de rendibilitat i l'absència de relleu generacional.
Un model de negoci en creixement continu
En aquest escenari, una empresa familiar que ja és referència en l'alimentació saludable continua creixent a ritme de doble dígit. Es tracta d'Ametller Origen, que en l'últim any ha assolit una facturació de 681 milions d'euros, la qual cosa suposa un creixement del 23%. Amb més de 1,2 milions de clients, 146 botigues i prop de 4.700 treballadors, la companyia s'ha posicionat com un actor clau en el mercat agroalimentari català.
Bona part del seu èxit resideix en el seu model d'integració vertical, que combina la producció pròpia amb la distribució directa en els seus establiments. Actualment, més del 40% dels productes que comercialitza la firma provenen de cultius propis, i la seva quota de mercat assoleix xifres destacades en fruites i verdures específiques, com la bleda (53,39%) o la carxofa (23,10%).
El problema de fons: qui alimentarà les ciutats?
La desconnexió entre el món rural i els consumidors urbans és cada cop més evident. Com assenyalen veus autoritzades del sector, “la gent de ciutat no reconeix qui els alimenta, com si tot sortís de la bossa del supermercat”. Aquesta percepció, sumada al deteriorament de les condicions laborals de l'agricultor, ha generat una crisi estructural al camp que molts veuen com a irreversible.
Però no tots han llençat la tovallola. Des de fa temps, certs actors del sector vénen apostant per models innovadors que combinen sostenibilitat, tecnologia i una revalorització del treball agrícola. En aquesta línia, s'inscriu el pròxim moviment d'Ametller Origen.
Una aposta disruptiva per reinventar el camp català
L'empresa dirigida per Josep Ametller acaba d'anunciar la creació d'un hub agroalimentari a Mont-roig del Camp, a la província de Tarragona. Amb una inversió rècord de 50 milions d'euros —la major en la història del sector hortícola a Catalunya—, aquest nou centre comptarà amb 100 hectàrees de superfície, 50 de les quals estaran dedicades a hivernacles tecnificats.
El projecte, que començarà a construir-se en els pròxims mesos, aspira a ser un referent en eficiència energètica, reducció de petjada hídrica i seguretat alimentària. Incorporarà cultius hidropònics, laboratoris, sales de tast i un centre logístic des d'on sortirà tota la producció empaquetada. S'espera que entri en funcionament a principis de 2027 i generi 500 nous llocs de treball.
Lluny de ser una simple ampliació empresarial, aquest hub es planteja com un intent de canviar el paradigma hortícola català. Una aposta ambiciosa que, en paraules del mateix Josep Ametller, busca “guanyar múscul productiu per adaptar el model al creixement futur sense renunciar a la sostenibilitat ni a la qualitat”.
En un moment en què el camp demana auxili, aquesta inversió es converteix en una declaració d'intencions: el futur de l'agricultura catalana pot escriure's amb innovació… si hi ha voluntat per a això.