Espanya entra a la tardor amb un mercat immobiliari que segueix encarint-se tot i l'alleujament financer. La baixada de tipus i la lleugera millora d'ingressos amb prou feines compensen uns preus que marquen rècords històrics.
El metre quadrat d'obra nova va assolir al juny els 3.151 euros, reflectint un cicle d'encariment persistent. Els bancs reconeixen un petit augment en hipoteques d'un sol titular, però amb requisits prudencials molt exigents.
Paral·lelament, l'estalvi de les llars es desplaça dels dipòsits cap a fons, buscant protegir-se davant la inflació recent. Aquesta transició millora la rendibilitat mitjana del patrimoni financer, però no resol l'accés a l'habitatge.
El preu de l'habitatge i un estalvi que no arriba als més joves
Els cohorts joves arriben a la trentena amb menys habitatge en propietat i menor riquesa neta que els seus pares. El supervisor constata una caiguda de catorze punts en la taxa de propietat a la mateixa edat.
Darrere de la bretxa hi ha una composició patrimonial molt esbiaixada cap als actius reals dins la llar mitjana. Segons l'INE, els actius reals suposen el 79,2% del total, destacant l'habitatge com a nucli del patrimoni. El Banc d'Espanya afegeix que el deute hipotecari pesa menys sobre aquesta riquesa que a la zona de l'euro.
Què va defensar Bernardos al plató i com encaixa amb les dades oficials
A La Sexta, Gonzalo Bernardos va reobrir el debat sobre meritocràcia, herències i mobilitat social en plena escalada de preus. L'economista va defensar que l'efecte del llegat familiar varia segons trajectòries, sectors i xocs regionals viscuts. Va citar el cas de Catalunya, on antigues firmes tèxtils van desaparèixer o es van vendre, conservant part de la riquesa familiar.
"El 41% és la casa on un viu, per la qual cosa si la societat ara és més rica que fa uns anys és perquè va invertir en immobles. Aquesta inversió li ha rendit molt"
La seva tesi central connecta la millora patrimonial recent amb el pes residencial de l'estalvi i la seva revalorització acumulada. El plantejament encaixa amb els registres oficials sobre composició de riquesa i amb l'escalada de preus de l'habitatge.
Herències, meritocràcia i una transferència generacional que ja està en marxa
Espanya afronta una dècada de traspàs patrimonial massiu des dels baby boomers, amb predomini d'actius immobiliaris. Projeccions recents parlen de diversos bilions en herències, reactivant el debat sobre igualtat d'oportunitats.
L'evidència acadèmica vincula fins a un 70 % de la desigualtat de riquesa a les herències a Espanya. A més, els majors de seixanta anys declaren haver rebut llegats amb molta més freqüència que els joves enquestats.
Què impliquen aquestes dinàmiques per a banca, crèdit i política pública el 2025
Per a la banca, el retorn de tipus més baixos obre marge hipotecari, però topa amb oferta rígida i preus tensionats. El regulador observa una accessibilitat que amb prou feines millora, perquè l'encariment neutralitza l'alleujament financer recent. Les entitats competeixen per hipoteques solvents mentre capten estalvi cap a fons, reforçant ingressos per comissions recurrents.
El missatge de Bernardos interpel·la famílies, bancs i administracions, perquè descriu un patró que condiciona la mobilitat social. La riquesa de moltes llars ha crescut recolzada en maó, però la seva distribució i accés continuen marcant diferències profundes.