La tensió en habitatge no afluixa, encara que el cost financer comença a respirar amb un euríbor proper al dos per cent mensual. L’accessibilitat es deteriora perquè els preus creixen a doble dígit, especialment a les grans ciutats i zones costaneres.
L’últim Índex de Preus d’Habitatge confirma un repunt anual superior al 12 % durant el primer trimestre de 2025. En aquest context, Gonzalo Bernardos, professor d’economia, llança dues alternatives claus per comprar habitatge.
La fiscalitat pesa i l’obra nova suporta un IVA del 10 %
Espanya figura entre els països de l’OCDE amb més càrrega lligada a l’habitatge, segons anàlisis recents de l’Institut d’Estudis Econòmics. L’obra nova tributa al deu per cent, mentre que determinats supòsits d’habitatge protegit apliquen un tipus superreduït del quatre per cent. Aquest diferencial fiscal condiciona la capacitat d’entrada dels primers compradors en un context de salaris continguts.
De la “comprem amb endeutament” al paper de bancs i tipus
Gonzalo Bernardos recorda que l’assequibilitat depèn, sobretot, de la disponibilitat de crèdit i del preu dels diners. El 2024 ja va anticipar pujades de preus el 2025 i va defensar mesurar la “carestia” amb quatre variables: preu, ingressos, tipus i termini. Aquest marc torna a guanyar actualitat amb tipus oficials a la baixa i quotes més manejables en revisions variables.
Què proposa Bernardos per facilitar l’entrada sense desordenar el mercat
L’economista sintetitza dues palanques per alleujar la compra de primer habitatge, especialment entre joves solvents. La primera és una retallada focalitzada de la fiscalitat de l’obra nova, i la segona és reimpulsar finançament del cent per cent sota criteris prudents de risc. Ambdues ataquen el coll d’ampolla de l’entrada inicial i la restricció creditícia simultàniament.
Un IVA superreduït acotat: objectiu, primer habitatge assequible
L’experiència històrica demostra que Espanya ja va aplicar un quatre per cent d’IVA a l’habitatge nou, amb caràcter temporal. Mesura que s’aplica per dinamitzar vendes després de la crisi.
Reeditar un tipus superreduït només per a primers habitatges per sota d’un llindar de preu contindria el cost d’accés sense inflar de manera indiscriminada el mercat. El disseny hauria de ser temporal, avaluable i compatible amb normativa europea i pressupostària.
La clau està a fixar correctament el llindar de preu perquè l’incentiu sigui eficaç. A les Balears, per exemple, el metre quadrat frega nivells rècord, cosa que obliga a calibrar el límit per no deixar fora compradors locals. La focalització geogràfica i per preu reduiria efectes secundaris no desitjats.
Hipoteques al 100%: què ja existeix i què falta per ordenar
El mercat comença a veure finançament del noranta-cinc o cent per cent per a menors de trenta-cinc anys, amb i sense avals públics. Programes autonòmics i la línia estatal d’avals de l’ICO permeten cobrir entrada i despeses a llars solvents, ampliant l’espectre de demandants elegibles.
El Banc d’Espanya recorda que, per norma, el finançament supera rarament el 80 % del valor, per solvència i capital. Les entitats han de filtrar per estabilitat laboral, ràtio d’esforç i qualitat de taxació, evitant repetir desequilibris passats.
El cost financer cau i estabilitza quotes, amb un euríbor al voltant del 2,08 %, abaratint revisions de variables. Tanmateix, la pressió de preus confirma que la demanda solvent segueix forta i l’oferta estructuralment escassa, cosa que complica l’equilibri.