No és només una recepta. És una reivindicació, una memòria col·lectiva, un espectacle popular i, sobretot, una manera d'entendre la cuina com un acte comunitari. Pep Salsetes, cuiner, activista gastronòmic i amant del patrimoni culinari català, ha tornat a ser protagonista gràcies a una truita gegant que, amb 1.200 ous, no només ha batut rècords, sinó que ha escalfat cors.
Tot això no és fruit d'un gran xef mediàtic ni d'un programa de televisió: és la culminació d'una filosofia de vida que defensa l'arrelament, el voluntariat i la cuina com a espai de trobada. El resultat? Una truita de proporcions èpiques cuinada amb llenya, esforç i moltes mans col·laboradores.
Quan cuinar és fer poble
Tot va començar a Sant Andreu de Palomar, un barri barceloní al qual Salsetes està estretament vinculat per llaços emocionals i familiars. Davant la petició d'organitzar un acte culinari espectacular i assequible per a moltes persones, la resposta va ser tan senzilla com contundent: “Fem una truita”.
Però no una truita qualsevol. En una nau coneguda com La Fabricot —on va treballar la seva àvia— es va encendre un foc de llenya i es van trencar, un a un, 1.200 ous. Cuinar no era un gest individual, sinó una coreografia col·lectiva: veïns trencant ous, voluntaris alimentant el foc, mans anònimes remenant la paella i una gran coberta de ferro amb brases a sobre per cuinar-la per la part superior.
La truita va trigar tres hores a coure's del tot, però l'espera va ser recompensada amb una ovació de més de dues mil persones. A l'hora de repartir-la, amb talls de fins a 75 centímetres, es va convertir en un autèntic ritual de convivència. “Menjar tots del mateix plat, això és fer comunitat”, afirmava Salsetes.
Molt més que una recepta: un llibre per a la memòria
La truita és només un exemple del que representa el llibre "Pep Salsetes. Un país a la cassola", publicat juntament amb l'escriptor i cineasta Agustí Corominas. No es tracta únicament d'un receptari, sinó d'un relat vital en què les anècdotes, els miracles culinaris i les opinions es barregen amb plats tradicionals que defineixen una cultura.
Salsetes, amb el seu carisma i discurs apassionat, recupera pràctiques oblidades i posa en valor la cuina com a eina d'arrelament i resistència cultural. El seu missatge és clar: el menjar no és només aliment, és memòria, pertinença i identitat compartida. La truita gegant és la metàfora perfecta.
El valor simbòlic de menjar junts
Per a Pep Salsetes, el veritable mèrit de la truita no és gastronòmic. De fet, ell mateix reconeix que qualsevol truita feta a casa probablement tindrà millor gust. Però hi ha un ingredient invisible que la fa especial: el fet de compartir.
“Menjar tots del mateix plat”, repeteix com a consigna. En un món on cada cop es menja més sol, davant d'una pantalla i amb productes precuinats, l'experiència de menjar col·lectivament es converteix en quelcom revolucionari. Compartir la taula és compartir temps, emocions i històries. És recuperar una part de la nostra humanitat que sembla cada cop més arraconada.
Aquesta reivindicació arriba en un moment clau, en què les relacions comunitàries s'afebleixen i el menjar compartit dona pas a la pressa i a l'individualisme. Amb la seva truita gegant, Salsetes posa sobre la taula —literalment— una alternativa: el retorn a la cuina com a espai d'unió.
Cuinar és resistir
L'experiència de la truita de 1.200 ous ens recorda que cuinar pot ser molt més que combinar ingredients. Pot ser un acte d'amor col·lectiu, un gest de resistència cultural i una manera de fer poble en un món cada cop més desconnectat.
Pep Salsetes no només ens ofereix una recepta gegant, sinó una lliçó de vida: mentre hi hagi foc, ous i gent disposada a col·laborar, sempre es podrà fer comunitat. I potser, només potser, aquest sigui el veritable miracle que hem de preservar.