No va ser un monòleg ni una broma de pas. Va ser una confessió en una xerrada íntima, amb Albert Om guiant la conversa davant de públic barceloní. El protagonista, Andreu Buenafuente, va escollir un to baix i paraules mesurades. Va parlar d'una ciutat que va marcar una etapa decisiva en la seva carrera.
El que Buenafuente va dir a Albert Om
Va passar l'11 de juliol, durant la festa de subscriptors del diari ARA, en una entrevista d'Albert Om. L'endemà, la conversa es va publicar sencera i va deixar un titular que va ressonar amb força: “jo, a Madrid, mai m'he acabat d'adaptar”.
No hi havia retrets gratuïts ni caricatures. Hi havia context vital: va arribar amb cinquanta anys per encapçalar Late Motiv i va assumir un ritme que va definir com a elèctric. L'humorista va relacionar aquesta experiència amb un moment personal diferent i amb una capital que, segons va dir, es gaudeix millor quan s'és més jove.

El retorn de Buenafuente amb Berto Romero i la televisió pública
En paral·lel, va remarcar el seu retorn a Barcelona i el retrobament amb projectes, des del pòdcast amb Berto fins al seu programa setmanal a la televisió pública. La idea no va ser un retret a la capital, sinó una constatació íntima sobre pertinença i benestar, exposada sense ira i amb certa melangia. En la mateixa conversa va subratllar prioritats actuals. Entre aquestes hi havia passar temps amb la seva filla i seleccionar molt bé els projectes que vol fer a Catalunya.
El que sí que va deixar clar és que el seu centre de gravetat emocional torna a ser aquí, a Catalunya, i no pensa dissimular-ho. De fet, el mateix titular conviu amb altres confidències sobre ofici. Des de com digereix el fracàs fins a la necessitat de conservar una veu pròpia.
El debat sobre el "madrilenyocentrisme" cultural
La sinceritat de Buenafuente va encendre la conversa a les xarxes. Es van compartir fragments de la trobada i del titular, tant en vídeo com en publicacions breus. Entre els comentaris va reaparèixer un tema recurrent: el "madrilenyocentrisme". Aquesta tendència a considerar que tot passa millor a la capital, en l'àmbit cultural i mediàtic.

No era la primera vegada que el còmic tocava aquest nervi; mesos enrere va ironitzar sobre la idea que el millor peix acaba a Madrid. L'eco posterior es va orientar més cap a una lectura generacional que cap a una disputa personal, quelcom visible als clips i reaccions compartides per l'audiència.
Mentrestant, Buenafuente continua a la primera línia amb Futuro imperfecto a La 1 i amb Nadie Sabe Nada, que torna al setembre. L'agenda dona suport a aquesta idea, perquè Futuro imperfecto s'emet cada dijous a La 1 i RTVE Play, amb col·laboradors molt reconeixibles.
A més, El Terrat ha detallat que el programa s'enregistra amb públic en un teatre de Terrassa, subratllant el vincle territorial del projecte. Veus del sector ho van llegir com una reflexió honesta i sense acritud, lluny de l'eterna guerra Madrid versus Barcelona, que sovint ho distorsiona.