Molts van créixer amb gelats com el Frigopie, el Dràcula o el Twister. Pocs saben que darrere d'aquests productes hi havia veritables reptes tècnics que posaven en escac els equips de desenvolupament. Un dels cervells darrere d'aquests èxits va ser Joan Viñallonga, desenvolupador de gelats a Frigo durant dècades. I ara, ja jubilat, ha decidit explicar-ho tot… fins i tot el que va estar prohibit.
L'enemic número u: la humitat
La clau del problema residia en una incompatibilitat bàsica: la fàbrica de xocolata odiava la humitat, i el gelat està compost en gran part per aigua. Cada vegada que intentaven aplicar el bany de xocolata, aquest es desenganxava, s'esquerdava o directament no s'enganxava a la superfície del gelat.
Un veritable maldecap per a la marca, que estava apostant fort per un producte nou i ambiciós. “El Frac va ser un dels productes més complexos de desenvolupar”, confessa Viñallonga. “L'ús de xocolata en aquest tipus de gelat era tota una novetat i, per tant, també un risc”, afegeix.
Un acte prohibit... i decisiu
Davant la manca de solucions des de l'equip intern, Viñallonga va prendre una decisió arriscada. Una que li podria haver costat el lloc en aquell moment. “Ara que estic jubilat, ja ho puc explicar sense por”, diu entre rialles. I ho explica amb detall.
Saltant-se les normes internes de l'empresa, Viñallonga va anar a buscar el proveïdor de xocolata i el va convidar a la fàbrica de Frigo per veure en persona què estava passant. “Estava completament prohibit que algú extern entrés a la fàbrica, però ho vam fer igual, a primera hora del matí per no aixecar sospites”.
El moment de la veritat
El proveïdor va observar en directe com s'aplicava la capa de xocolata sobre el gelat… i la solució va ser immediata. “Encara recordo la seva cara”, afirma Viñallonga. “Ho va veure clar de seguida: estàvem entestats a fer la capa de xocolata com més fina millor, però necessitàvem unes micres més perquè pogués agafar-se a les partícules d'aire del gelat”.
Aquesta observació ho va canviar tot. Van ajustar el gruix de la cobertura, i finalment la xocolata s'adheria perfectament. El Frac va sortir al mercat amb èxit… i poc després va néixer el famós Magnum, que prendria el relleu del format.
Si avui dia milions de persones gaudeixen del Magnum sense pensar en el que hi ha darrere, és perquè algú —Viñallonga— va atrevir-se a trencar les regles. Ho va fer amb convicció, posant la innovació per davant dels procediments. “El Frac és el gelat que més m'emociona”, admet. I no és per menys.
El secret final
El detall que ho va canviar tot va ser un petit ajust tècnic prohibit en el seu moment: modificar el gruix de la xocolata perquè s'enganxés millor. Una decisió basada en la intuïció, l'experiència i… en un acte clandestí. “No podien castigar-me perquè ja estava jubilat, així que per fi ho explico: desobeir em va salvar el gelat.”