Una simple tovallola ha estat suficient perquè les xarxes socials s'encenguin. Maria Nicolau, xef catalana i referent habitual en debats sobre gastronomia i ètica culinària, va llançar una afirmació rotunda que ha desfermat tota mena de reaccions: “No em dona la gana acceptar que en un restaurant de 60 € el cobert em posin tovallola de paper”
La frase, publicada al seu perfil de X (abans Twitter), ha estat vista per més de 70.000 persones i ha dividit l'audiència. En plena era del debat viral, on tot pot ser qüestionat i defensat amb igual passió, Nicolau ha tocat una fibra sensible: l'equilibri entre preu i experiència en la restauració
Fins a quin punt un restaurant de preu mitjà-alt pot descuidar detalls com la roba de taula? És una tovallola un símbol d'elegància, higiene o simplement una preferència personal? Aquestes preguntes han rebotat entre xefs, comensals i tuitaires durant dies
Paper versus tela: qüestió d'higiene o d'imatge?
Alguns usuaris van reaccionar ràpidament a favor de la cuinera. Consideren que si un paga més de 50 o 60 euros per un àpat, l'experiència ha d'estar a l'altura: vaixella impecable, servei atent, i sí, una tovallola de tela. En canvi, altres internautes van defensar la tovallola de paper com una alternativa “més higiènica”
Un fins i tot va comentar que li feien fàstic les de tela, comparant-les, de manera provocadora, amb roba interior usada però rentada. Maria Nicolau no va trigar a respondre: “Aleshores les forquilles, gots, plats, tasses i fins i tot el vàter també haurien de fer fàstic?”
Per a ella, sortir de casa ja implica un petit acte de fe, i la tovallola de tela, degudament higienitzada, forma part del ritual gastronòmic com qualsevol altre estri. De fet, va apuntar que en hostaleria professional la roba de taula es renta a més de 60 ºC amb productes específics que garanteixen una desinfecció absoluta
Una crítica amb base científica
Com a bona divulgadora, Nicolau no es va limitar a llançar la seva opinió sense suport. Va apuntar que no existeix cap evidència científica que les tovalloles de tela suposin un risc sanitari. Va citar informes d'organismes com l'OMS, l'EFSA (Europa), la FDA (EE.UU.) i l'AESAN (Espanya), que no recullen ni un sol cas d'intoxicació alimentària relacionat amb l'ús de tovalloles de tela en restaurants
A més, va denunciar que la suposada superioritat del que és d'un sol ús és més una construcció cultural que una veritat mèdica. La lògica del “fer servir i llençar” ha guanyat pes en molts sectors, però, segons Nicolau, respon més a una percepció de neteja que a una anàlisi empírica
La polèmica es trasllada a la cuina
No és la primera vegada que Nicolau es posiciona amb claredat a les xarxes socials. L'autora de ¡Quemo! és coneguda pel seu caràcter combatiu i la seva defensa d'una cuina honesta, sense trampes ni artificis. La seva intervenció, en aquest cas, va més enllà d'una simple queixa: planteja una reflexió sobre què estem disposats a acceptar en experiències gastronòmiques que no són precisament econòmiques
Pot un restaurant cobrar 60 euros el cobert i estalviar en tovalloles? És un símptoma de deixadesa, de reducció de costos o de menyspreu al client? O, com alguns argumenten, és simplement una elecció estètica més moderna i pràctica? El debat segueix obert, i com sempre, Nicolau no ha deixat indiferent ningú
El gest que ho va dir tot
El detall més impactant no va ser el seu tuit ni el seu intercanvi d'arguments amb els usuaris, sinó el que va passar uns dies després. En un restaurant de Barcelona, Nicolau va demanar la carta, va demanar vi… i quan el cambrer li va lliurar una tovallola de paper, es va aixecar, la va deixar plegada sobre la taula, va pagar la beguda… i va marxar sense sopar
El seu missatge final el va publicar aquella nit a les xarxes: “No es tracta de tovalloles. Es tracta de respecte”