Highgrove House, la finca rural del rei Carles III, acull uns jardins de somni que han estat motiu d'orgull reial durant dècades. Tanmateix, rere la seva aparença idíl·lica s'amaga una realitat menys amable: un entorn de treball tan exigent i frustrant que ha fet que onze dels seus dotze jardiners hagin deixat els seus llocs en tot just tres anys.
La informació, publicada per The Times, ha destapat una crisi al darrere de la reialesa britànica. Segons els testimonis recollits, les condicions laborals a Highgrove han tocat fons, i el caràcter meticulós, autoritari i, de vegades, humiliant del monarca britànic ha portat al límit el seu equip de jardiners.
Sou mínim per a una responsabilitat màxima
L'any 2022, diversos dels jardiners cobraven tot just 8,90 lliures per hora, el salari mínim al Regne Unit per a aquell any. Tot i que alguns acceptaven aquesta quantitat creient que el prestigi de treballar per a la casa reial compensava la diferència, amb el pas del temps aquell orgull inicial es va anar esvaint.
“Semblava que havíem de sentir-nos agraïts simplement per tenir aquella feina. Com si treballar per al Rei fos un honor en si mateix, encara que no arribéssim a final de mes”, afirma un dels exempleats citats pel diari britànic.
Un rei meticulós fins a l'obsessió
La seva passió per la jardineria es tradueix en una obsessió pel detall, que ha arribat a causar acomiadaments fulminants per errors mínims. Un cap de jardineria va ser cessat després de no saber el nom d'una flor concreta del jardí. La frase que suposadament va pronunciar el monarca va ser clara: “Aparta aquest home de la meva vista”.
En un altre episodi, un empleat va cometre una falta ortogràfica en escriure el nom d'un arbust japonès. La reacció del rei va ser tornar-li l'etiqueta amb l'error subratllat i un simple “No”. Segons relata The Times, són habituals les preguntes incisives del tipus: “Per què falta l'etiqueta amb el nom de la magnòlia?”, “Per què no han salvat la meva azalea?”, o “S'està alimentant correctament el cirerer?”.
Recomanacions que no es compleixen
A finals de 2023, la Fundació del Rei, que gestiona els jardins des de 2021, va encarregar una investigació externa per abordar l'alta rotació de personal. L'informe va recomanar revisar els sous i oferir suport psicològic als empleats, però, segons fonts consultades per The Times, les condicions no han canviat significativament.
L'exigència va molt més enllà del que és habitual. A la biografia Rebel Prince de Bower, publicada el 2018, ja s'hi esmentaven detalls sobre la rutina a Highgrove: jardiners obligats a arrencar males herbes estirats boca avall sobre un remolc o retirades nocturnes de llimacs fetes per exmilitars indis amb llanternes.
Orgull i desconnexió
Malgrat tot, des de l'entorn del monarca asseguren que Carles III està “profundament orgullós” de la feina feta als seus jardins, considerats una joia de la botànica anglesa. Tanmateix, el contrast entre la bellesa del lloc i la duresa de l'ambient laboral no ha passat desapercebut.
L'escletxa entre la percepció del rei i l'experiència dels seus treballadors sembla insalvable. Un jardí pot ser un paradís… o un camp de batalla silenciós. A Highgrove, segons els que hi han passat, ambdues coses conviuen sota la mateixa gespa, entre azalees, magnòlies i ordres inapel·lables.