Les tensions entre Guillermo i Enric d'Anglaterra no són novetat. Però, què és el que de veritat manté la distància? Enmig de gestos públics i declaracions conciliadores, el nucli del conflicte continua sent, segons fonts properes, quelcom molt més íntim i profund.
Una mirada al que no es diu entre els germans
L'arrel de l'allunyament sorgeix després de la publicació de Spare, les memòries d'Enric, i el trasllat del duc als Estats Units. La revelació de detalls familiars sensibles, considerats tabú dins de la Casa Reial, va sembrar desconfiança en Guillermo. Tal com recull una font de l'entorn del príncep de Gal·les, ell “ja no permet que els rampells del seu germà l'afectin. La ira ha donat pas a la indiferència”.
Aquest allunyament es reflecteix en el silenci: mitjans com Vanidades han reportat que Guillermo “no atén ni respon als seus missatges” des de l'abril. Aquesta omissió marca una línia ferma.
Intents estratègics des de Califòrnia
Des de la seva residència a Montecito, Enric ha llançat senyals de reconciliació. Primer, la seva entrevista amb la BBC, on va afirmar haver “perdonat” i va considerar que “la vida és preciosa”. Després, amb un gest significatiu, va enviar invitacions per als pròxims Jocs Invictus de 2027 a Birmingham, buscant que la seva família —Carles III i Guillermo— hi participin. És un moviment pensat: el duc entén que aquest esdeveniment forma part del seu llegat i podria apropar posicions.
Tanmateix, la resposta oficial continua sent prudent i incerta. Des de Buckingham no s'ha confirmat assistència i s'apunta que “la planificació de l'agenda reial és extremadament anticipada”.
El factor decisiu: recuperar la confiança
Aquí hi ha el nus de la qüestió. Un destacat expert reial va declarar que Guillermo “està molt furiós pel comportament d'Enric i ha trencat la confiança, que és la regla número 1 a la família”. Fins ara, Guillermo no ha mostrat senyals d'acceptació: ni trucades, ni missatges, ni gestos públics d'apropament.
Problemes afegits
Per a Guillermo, el context no ha estat fàcil: el càncer del seu pare, la malaltia de Kate i la seva preparació com a futur rei han estat reptes constants. Aquest cúmul de responsabilitats ha endurit la seva postura, fent-lo més pragmàtic i menys emocional davant els gestos públics del seu germà.
Per la seva banda, Enric sembla decidit a reconstruir vincles des d'una posició més oberta. Però la iniciativa ha de travessar el mur de la desconfiança: una muralla que, per a Guillermo, no és fàcil de derrocar.
Avui dia, l'escull principal continua sent la confiança trencada. No és una qüestió de rancúnia passatgera, sinó d'una línia invisible que no es pot creuar sense un gest sincer del qual es percebi un canvi real. La pilota és a la teulada de Guillermo, que mou fitxa des de la prudència i la discreció institucional.
Pot un acte simbòlic, com compartir els Invictus de 2027, obrir la porta a una reconciliació real? El cert és que, perquè hi hagi una veritable retrobada, ambdues parts hauran d'acceptar que la confiança no es regala: es reconstrueix amb temps, paraules i fets concrets.