Home gran assegut en un plató de televisió amb un cor vermell i dos anells daurats superposats a la imatge

Pep Anton Muñoz (El cor de la ciutat) confessa per què va trigar a casar-se amb el seu marit

Les seves paraules han impactat els seus fans

Quan el 2009  Pep Anton Muñoz  (l'inoblidable Pere Peris de El cor de la ciutat) i Julià Farràs van dir “sí, vull”, no va ser una decisió improvisada. Darrere d'aquesta discreció hi havia una recerca d'equilibri entre el seu públic, la seva vida personal i el respecte a un personatge estimat. Avui, en una entrevista amb motiu del 20è aniversari del matrimoni entre persones del mateix sexe a Espanya, l'actor va desgranar els motius que el van portar a endarrerir aquest pas que avui per llei ja no sorprèn.

El moment escollit: per què van esperar fins el desembre de 2009

Segons Muñoz, tot i que havien estat parella durant més de 35 anys, no es van atrevir a casar-se fins que va acabar l'emissió de El cor de la ciutat. A TV3 va revelar: “Fa 36 anys que som parella… el dia del seu casament va ser el desembre de 2009, just quan va acabar la sèrie. No volia causar cap rebombori ni afectar el desenvolupament del personatge”.

Amb l'emissió de la sèrie arribant al final, es va sentir alliberat per fer públic un pas tan important. “El Peris ja dorm i el Pep Anton reneix, puc casar-me amb el Julià”. Ho van fer de manera íntima, sense grans actes ni anuncis, conscients que la notorietat del seu personatge podia eclipsar el seu moment.

Silueta d’una persona davant d’un fons urbà amb un cor vermell i lletres grans desenfocades
Muntatge en què apareix el logotip d'El Cor de la Ciutat i una silueta negra | TV3

El pes del personatge davant la intimitat

Durant deu anys, Pep va encarnar Pere Peris: el carismàtic cambrer del barri de Sant Andreu. La seva popularitat era tal que la vida personal de l'actor es va veure condicionada. Com ell mateix explica, no volia que el seu casament derivés en un soroll mediàtic que afectés la sèrie. En allargar la cerimònia un mes després d'acabar la gravació, va protegir la integritat del personatge i va preservar la naturalitat de la seva vida en privat.

A més, com va recordar recentment a Ara fa una mica més d'un any, tot i estar amb Julià des de feia més de tres dècades, en aprovar-se la llei del matrimoni igualitari van cometre un error amb la data de la cerimònia. Tanmateix, la van intentar fer el més discreta possible.

La reacció familiar i social

Les reaccions a la família van ser variades. Segons va relatar en una altra entrevista, inicialment els seus pares –especialment el seu pare– van creure que era una fase tant com la seva anterior relació amb una dona: “Ja et passarà” elnacional.cat. Tot i així, no hi va haver rebuig directe. La seva sortida de l'armari va ser pausada i cuidada. Va reconèixer que, malgrat el disgust inicial de la seva mare, la seva identitat i amor es van anar consolidant sense grans conflictes.

Una parella en silueta es troba davant d'un fons urbà amb un cor vermell i el text
Muntatge en què es veu el logotip d'El cor de la ciutat i la silueta d'una parella | TV3

Després del casament: un nou capítol personal i professional

Des de llavors, Pep es va sentir alliberat per combinar la seva vida pública i personal. “El Peris ja dorm…” no només es referia al personatge a la pantalla, sinó al temps en què la seva vida privada estava en pausa. A partir de llavors, ha pogut gaudir de la seva vida amb Julià sense haver de preocupar-se per l'impacte mediàtic. El 2021 es va jubilar oficialment, tot i que segueix escollint projectes que el motiven, com la pel·lícula El rei Peret.

Una cara molt estimada a TV3

El testimoni de Pep Anton Muñoz il·lustra com la vida influent d'un actor pot exigir sacrificis personals. Decidir casar-se en privat en comptes de fer-ho en ple èxit televisiu va ser una mostra de prudència i amor, prioritzant la intimitat de la seva relació per sobre del protagonisme mediàtic. Quines altres històries reservades descobriran els actors darrere dels seus personatges més icònics? En un terreny on el personal i el públic es barregen, el seu relat aporta dignitat i sensibilitza el lector.