A la monarquia, cada gest és un missatge. Cada paraula, cada vestit i, com s'ha demostrat recentment, fins i tot el nom d'una mascota, poden convertir-se en un assumpte d'Estat o, com a mínim, en la xerrameca de tot un país.
La relació de la Casa Reial amb Catalunya sempre ha estat un terreny delicat, ple d'intents d'aproximació que de vegades han resultat insuficients o, pitjor encara, maldestres. En aquest complex tauler d'escacs, un nou protagonista de quatre potes ha entrat en escena, i el seu nom ha reobert velles ferides i polèmics debats sobre la vida íntima al Palacio de la Zarzuela, posant el focus, una vegada més, en la Reina Letícia i el seu controvertit historial amb els animals de la família.
Jan, un inesperat gest català al palau
La primera vegada que el públic va conèixer en Jan va ser en un moment carregat d'emoció familiar: el comiat de la infanta Sofia abans de marxar cap al UWC Atlantic College de Gal·les. A les imatges distribuïdes per la mateixa Casa Reial, es veia la infanta ajupida, acomiadant-se afectuosament d'un preciós labrador negre.
La revista ¡Hola!, amb el seu habitual accés a fonts del palau, va descriure l'escena com un "entranyable" comiat, però va ser el nom del gos el que va encendre totes les alarmes: Jan.
No és un nom qualsevol. Jan és l'abreviatura catalana de Joan, un detall que no va passar desapercebut per a ningú. Resulta, si més no, irònic que en una família els hereus directes i nebots —incloent-hi els quatre fills de la infanta Cristina, nascuts i criats a Barcelona— no portin cap nom català, sigui precisament el gos qui rebi tal honor.
Aquest gest ha estat interpretat de dues maneres oposades: com un petit però calculat gest per acostar-se a Catalunya o, com suggereixen les veus més crítiques, com una mostra de "mala llet" per part de Zarzuela, relegant un nom català a una mascota i no a una persona en la línia de successió.
L'ombra de la Sara i el trist final de Puskin
La pregunta que plana a l'aire és si en Jan tindrà més sort que els seus predecessors. I és que l'aparició d'aquest nou gos ha fet tornar a la memòria el cas de la Sara, una altra Golden que Felip VI i la reina Letícia van regalar a la princesa Leonor per la seva Primera Comunió el 2015.
Segons s'ha publicat a diversos mitjans, l'alegria per l'arribada de la Sara va durar poc al Pavelló del Príncep. Es diu que la Reina Letícia, a qui se li atribueix una notable aversió pels animals dins de casa, va ordenar que la gossa no visqués a la residència familiar. Des de llavors, la Sara passaria els seus dies a les instal·lacions de la Guàrdia Civil dins del complex de Zarzuela, lluny del nucli familiar.
Però l'historial no acaba aquí. Periodistes especialitzats en la Casa Reial, com Jaime Peñafiel, han relatat una història encara més desoladora: la de Puskin, el schnauzer que era el company inseparable de l'aleshores príncep Felip. Segons Peñafiel, el gos dormia a l'habitació de l'hereu fins a l'arribada de Letícia Ortiz a la seva vida.
La nova princesa d'Astúries no hauria tolerat la presència de l'animal a les seves habitacions per la qual cosa en Puskin va ser desterrat a viure a l'exterior. Fins i tot es va arribar a dir que l'havien abandonat a la muntanya.
Declaracions oficials i un silenci calculat
Davant d'aquestes polèmiques, la Casa Reial manté, com és costum, un silenci absolut. L'estratègia sembla ser la de presentar una imatge idíl·lica i familiar, com la de Sofia acomiadant-se d'en Jan, sense entrar a desmentir o confirmar les informacions que dibuixen un retrat molt menys amable de la Reina.
Mentre que el rei Felip i les seves germanes van créixer envoltats de gossos com Pinqui, Balú o Arky, demostrant una tradició d'amor pels animals a la família Borbó, l'ambient a la llar dels actuals monarques sembla ser molt diferent.