L'estrena de ‘La familia de la tele’, un dels grans projectes d'entreteniment de RTVE per a aquest 2025, ha generat més titulars per les seves discretes audiències que pel seu contingut. El programa, presentat per Inés Hernand, Aitor Albizua i la mediàtica Belén Esteban, va començar amb força, però en poques setmanes ha patit una caiguda important.
Inés Hernand, coneguda per la seva franquesa, ha parlat sense embuts del tema en el seu pòdcast ‘Saldremos mejores’, on ha reflexionat sobre els reptes del format i ha estat molt crítica amb el sistema actual de mesurament d'audiències a Espanya.
De la il·lusió a l'ajust forçós
‘La familia de la tele’ es va estrenar amb grans expectatives i una posada en escena espectacular: una desfilada plena de confeti, carrosses, color i festa des de Prado del Rey. El primer programa va assolir un respectable 9,2% de share, però els següents números van mostrar una tendència preocupant: només un 6,2% en la seva entrega més recent.
Segons Hernand, l'equip està en fase d'“ajust” i el programa necessita temps per trobar el seu to i connectar de manera més estable amb el públic. La presentadora, però, no mostra signes de frustració i prefereix enfocar-se en el que està aprenent del procés.
Una aposta arriscada
RTVE ha apostat per un format híbrid entre tertúlia, show televisiu i humor, una cosa que no sempre encaixa amb els hàbits televisius tradicionals. L'elecció d'Hernand, Albizua i Esteban com a trio protagonista va generar comentaris diversos: des d'entusiasme per la frescor de la proposta fins a dubtes sobre la química entre ells.
Malgrat les xifres, Inés Hernand insisteix que el format té futur. En el seu pòdcast ha destacat que l'espai compta amb “tots els ingredients” per funcionar, malgrat que reconeix que encara hi ha coses a millorar.
Crítica al sistema d'audiències
Un dels punts més destacats de la seva reflexió ha estat la crítica directa al sistema de mesurament d'audiències vigent a Espanya. Segons Hernand, aquest mètode no reflecteix la realitat del consum televisiu actual i continua ancorat en una lògica obsoleta.
Ha qualificat aquest sistema com “obsolet, trampós i gens real”, malgrat que admet que la dada d'audiència continua sent un element objectiu dins de la indústria. La seva anàlisi posa sobre la taula un debat cada vegada més present: la desconnexió entre els hàbits digitals del públic jove i els criteris d'èxit tradicionals en televisió.
Un missatge de calma i perseverança
Inés també ha volgut tranquil·litzar tant el públic com els seus propis companys. Reivindica la necessitat de paciència en una indústria que sovint es regeix per resultats immediats. “Estem molt poc acostumats als mitjans terminis”, ha afirmat, suggerint que el programa necessita marge per consolidar-se i evolucionar.
A més, ha reconegut que les seves pròpies expectatives eren altes, però que valora el treball sense pressió i amb llibertat creativa. En aquest sentit, el seu enfocament és més de resistència i aprenentatge que de dramatisme o derrota.
La frase final que ho resumeix tot
Amb el seu estil habitual, directe i amb humor àcid, Hernand ha resumit el moment que travessa el programa: “Caldrà tenir paciència”. Un missatge sincer, que reconeix el sotrac sense ocultar-lo i reafirma la voluntat de continuar apostant per un projecte que, malgrat les xifres, encara no ha dit la seva última paraula.