La ressaca del Clàssic continua deixant reaccions de tots els colors, però una de les que més enrenou ha causat ve de la mà de Jordi Évole. El periodista català va fer una cridanera declaració al programa radiofònic El Larguero, en la qual va afirmar que "guanyar està sobrevalorat" i va elogiar el Barça pel seu comportament després de la polèmica eliminació davant l'Inter a la Champions League, criticant indirectament les protestes del Real Madrid davant decisions arbitrals adverses.
Declaracions post clàssic
En plena efervescència del debat sobre l'arbitratge en el Clàssic, Évole va voler destacar l'actitud dels blaugranes en assenyalar que «cal saber perdre i el Barça va saber perdre l'altre dia amb molta grandesa». A més, va apuntar contra la reacció habitual del Real Madrid i el seu entorn mediàtic en situacions similars: «No sé què hauria fet Real Madrid TV amb aquell arbitratge, però m'imagino que hauria fet les delícies de Florentino Pérez».
Aquestes paraules no van trigar a incendiar les xarxes, especialment per la seva velada crítica cap a l'entorn madridista, famós per la seva maquinària mediàtica de pressió contra els col·legiats quan se senten perjudicats. Jordi Évole va voler ressaltar que els jugadors del Barça «quan perden se'n van a casa seva esperant el pròxim partit», una manera subtil d'elogiar una suposada superioritat moral blaugrana.
Anàlisi de la polèmica
La controvèrsia desfermada per les declaracions d'Évole resideix principalment en el moment en què arriben. Només dies després de l'eliminació culer en semifinals de la Champions League davant l'Inter, marcada per diverses decisions arbitrals discutibles, i hores després d'un Clàssic decisiu per a la Lliga en què novament hi va haver polèmica per la mà no sancionada d'Aurélien Tchouaméni, les seves paraules adquireixen un doble significat.
El periodista intenta establir una comparació moral entre Barça i Real Madrid en la manera d'afrontar les derrotes. No obstant això, aquestes declaracions obvien el malestar profund que existeix en el si barcelonista després del que va passar davant l'Inter, especialment a causa de jugades clau que podrien haver canviat el rumb del partit.
Molts aficionats culers veuen les paraules d'Évole com un missatge innecessàriament condescendent i "woke", que ignora la legítima frustració i el dret del club a reclamar igualtat en el tracte arbitral. En un context on les emocions estan al roig viu, el discurs del periodista pot ser interpretat més com una reprimenda injusta que com un elogi sincer.
Impacte en l'opinió pública
Les xarxes socials van cremar amb comentaris dividits després de l'emissió del fragment. D'una banda, un sector barcelonista va elogiar la prudència i l'elegància que Évole va atribuir al club, assegurant que aquesta és la veritable essència del "seny" català. D'altra banda, hi va haver nombrosos crítics que van acusar el periodista de viure desconnectat de la realitat futbolística i de minimitzar els perjudicis soferts pel Barça en els últims partits decisius.
Des de l'entorn madridista, en canvi, no van trigar a reaccionar amb ironia davant el missatge d'Évole, qualificant-lo de discurs "victimista" disfressat de moral superior. Alguns mitjans propers al club blanc van aprofitar aquestes paraules per insistir que són precisament aquestes actituds, suposadament superiors, les que han convertit el Barça en un equip complaent davant els errors arbitrals.
L'episodi no va fer més que reobrir l'etern debat entre madridistes i culers sobre la gestió emocional de les derrotes i el poder mediàtic d'ambdós clubs. La polèmica al voltant de la figura de Florentino Pérez, esmentada explícitament per Évole, també va reactivar una antiga rivalitat mediàtica entre sectors de la premsa esportiva catalana i la maquinària informativa del club merengue.
El barcelonisme es pregunta si és un missatge adequat i correcte
Les paraules de Jordi Évole, encara que benintencionades en aparença, arriben en un moment inoportú per al barcelonisme. La derrota contra l'Inter en Champions continua sent una ferida oberta, agreujada ara per les polèmiques decisions arbitrals del Clàssic davant el Madrid. És comprensible que molts seguidors blaugranes no vulguin escoltar ara discursos moralitzants sobre com gestionar la derrota.
Lluny de calmar les aigües, el missatge d'Évole, les ha remogut encara més. Probablement, el que menys necessita ara mateix el FC Barcelona és una lliçó de moral des de fora. El que sí requereix, potser, és alçar la veu en els moments adequats, exigir justícia esportiva, i continuar lluitant al terreny de joc. El barcelonisme decidirà si vol escoltar o no les paraules d'Évole, però el que està clar és que el missatge ha generat més soroll que consens.