Ser emprenedor a Espanya no sempre és motiu d'il·lusió, encara que un es dediqui literalment a fer màgia. El mag català Pere Rafart, conegut pel seu talent damunt l'escenari i per haver actuat davant de figures com Leonardo DiCaprio, ha confessat aquesta setmana el seu desencís total amb el sistema actual de treball autònom.
En plena campanya de la declaració de la renda, Rafart ha alçat la veu al programa Versió RAC1, exposant la seva experiència personal com a treballador per compte propi. El seu missatge ha ressonat especialment entre milers de professionals que, com ell, sobreviuen en un entorn marcat per la burocràcia, la morositat i un tracte institucional que molts consideren injust.
“Treballar per un mateix no compensa”
Amb aquesta frase va començar Rafart la seva publicació a la xarxa social X. “Potser me n'he adonat tard, però ja ho tinc clar: no val la pena”, va dir sense embuts. L'il·lusionista assegura que alguns ajuntaments li paguen amb fins a sis mesos de retard i que ha hagut de perseguir empreses perquè li ingressin l'IRPF de l'any anterior.
“És desolador”, va sentenciar. Segons va explicar, fins i tot quan aconsegueix tenir ingressos estables, els entrebancs administratius no cessen. Des d'inspeccions fiscals fins a pujades imprevistes d'impostos, el camí de l'autònom, afirma, està ple d'obstacles que desgasten qualsevol.
La trampa de la il·lusió: créixer és càstig
Pere Rafart admet estar completament a favor de pagar impostos si això garanteix un estat del benestar, però recalca que el sistema sembla castigar qui vol créixer. “Pugen l'IRPF, compliquen els tràmits, i si no tens gestor et fregeixen a inspeccions”, detalla.
Per això, la seva conclusió és taxativa: a partir d'ara vol “treballar menys i viure millor”. Una decisió difícil per a algú que ha assolit visibilitat internacional, però que sent que no val la pena continuar esforçant-se en un marc laboral que l'esgota.
La sensació de ser tractat com un sospitós
El testimoni de Rafart no és un cas aïllat. Daniel Garcia, president de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya, va intervenir també al programa i va donar suport a cadascuna de les seves paraules. “Els autònoms són homes orquestra. Ho fan tot: busquen clients, treballen, cobren, gestionen… i, tot i així, l'administració els tracta com a delinqüents en potència.”
Garcia va relatar com molts treballadors per compte propi viuen amb la por constant de rebre cartes de la Seguretat Social. “Abans d'obrir-la ja penses que has fet alguna cosa malament. I en molts casos, has de demostrar que no has comès cap infracció. La càrrega emocional que això genera és brutal”.
Una decisió que marca un abans i un després
El cas de Pere Rafart manifesta una paradoxa: mentre que el discurs públic aplaudeix l'emprenedoria, el dia a dia de l'autònom està ple d'inseguretat. Des de la manca de pagaments fins a la persecució fiscal, passant per la necessitat d'externalitzar tota la gestió administrativa, cada pas és una càrrega més.
En paraules seves: “Treballo per viure, no visc per treballar”. La seva decisió ja està presa. Encara que continua estimant la màgia i el contacte amb el públic, ha optat per reduir els seus compromisos professionals per prioritzar el seu benestar.
El gir més inesperat de la seva carrera
I aquí arriba el més impactant de tota aquesta història: Pere Rafart, un dels mags amb més projecció internacional de Catalunya, ha anunciat que abandonarà part de la seva activitat professional per viure amb més calma. No es retira del tot, però sí que canviarà el seu ritme completament. “Després d'actuar davant de DiCaprio, el truc més difícil ha estat sobreviure com a autònom en aquest país”, va concloure amb ironia.
Un il·lusionista que ha deixat clar que, de vegades, la realitat supera qualsevol truc de màgia.