El record d'un malvat televisiu pot ser tan perdurable com el de l'heroi més aclamat pel públic. Aquest és el cas d'Enric Arredondo, l'actor que va donar vida a l'inoblidable Ricard a la mítica sèrie catalana Poblenou. Ricard va ser el primer malvat d'una telenovel·la de TV3.
El seu personatge, ple de matisos foscos i una personalitat complexa, es va convertir en una figura clau de la sobretaula per a milers d'espectadors. Va aparèixer al barri després d'uns anys a Alemanya. El seu objectiu era clar: enamorar la tieta Victòria (Lola Lizaran) i treure-li els diners.
Inicialment, li va anar bé, però l'Andreu (Alfred Lucchetti) va descobrir el seu joc i no li ho va posar fàcil. L'aparició de gent a qui devia diners va complicar les coses per a Ricard que - alerta spoiler - va acabar assassinat.
Després van venir molts més vilans a les sèries de sobretaula de TV3. Això sí, cap d'ells ha superat Salvador Borés a ‘Laberint d’Ombres’. El personatge interpretat per Marc Cartes va deixar més d'una desena de cadàvers. Alguns pel seu objectiu de recuperar l'empresa Ala Transports. D'altres per pura psicopatia. Curiosament, Marc Cartes també va aparèixer a ‘Poblenou’. Era Jaume, un personatge que no tenia res a veure amb Salvador Borés. I més semblant al bo de l'Andreu, que actualment interpreta a ‘Com si fos ahir’.
Darrere d'aquesta façana de malvat de ficció s'hi amagava un actor de raça. Arredondo, la vida del qual es va apagar discretament després d'una valenta lluita contra una malaltia dura.
La seva història és la d'un talent forjat al teatre que va assolir una immensa popularitat a la petita pantalla. Malgrat la seva extensa trajectòria, el paper de Ricard li va atorgar una fama que pocs aconsegueixen. Però el destí li tenia preparada una última i difícil batalla lluny dels focus i els guions. Un adeu que va deixar una profunda empremta en el món de la interpretació i en el cor de la seva inseparable companya, la també actriu Carme Fortuny.
Un llegat inesborrable marcat per la malaltia
Enric Arredondo ens va deixar el desembre de 2006 quan tenia 66 anys, una edat primerenca que va sorprendre molts dels seus seguidors. L'actor barceloní feia temps que combatia una malaltia òssia degenerativa, una malaltia cruel que va anar minvant la seva mobilitat de manera progressiva.
Lluny de rendir-se, Arredondo va demostrar una fortalesa admirable, adaptant-se a les circumstàncies fins a l'últim moment. De fet, els seus últims treballs en sèries com Hospital Central els va fer postrat en una cadira de rodes, un exemple del seu compromís indestructible amb la professió que tant estimava.
La malaltia li va imposar una barrera física, però mai no va poder apagar el seu talent ni la seva passió per explicar històries, un llegat de perseverança que inspira respecte i admiració. El seu adeu va ser sentit en el sector, que va acomiadar un veterà dels escenaris i una cara familiar de la televisió.
Carme Fortuny: el pilar d'una vida dedicada a la interpretació
Parlar d'Enric Arredondo és també parlar de Carme Fortuny, la seva esposa i companya de vida. Junts van formar una de les parelles més sòlides i respectades del panorama actoral català. Fortuny va interpretar dos personatges icònics en sèries de TV3. Antònia, l'amargada mare del notari Bertran (Boris Ruiz) a 'Nissaga de Poder'. A 'el Cor de la Ciutat' va tenir un paper més amable, el de Pilar, al costat de la seva inseparable germana Roser (Carme Contreras).
Neboda del poeta Josep Maria de Sagarra, porta l'art a les venes i ha sabut construir una trajectòria brillant per mèrits propis, reconeguda amb guardons com el Premi Margarida Xirgu.
Malgrat l'enorme pèrdua que va suposar la mort del seu marit, Carme ha continuat lligada al món de la interpretació, mantenint viu el llegat compartit.
El pas del temps no ha aconseguit esborrar l'empremta d'Enric Arredondo. Per a tota una generació, sempre serà el temut Ricard de Poblenou, l'antagonista perfecte la mort del qual a la ficció va commocionar l'audiència. Però darrere del personatge, queda el record d'un actor extraordinari i un home que va afrontar el seu final amb una dignitat encomiable.