La ràdio catalana recupera una veu coneguda i estimada, i ho fa amb un relat de tornada que connecta amb l'audiència. El retorn arriba acompanyat d'un missatge personal que ha emocionat seguidors, companys i oients habituals del periodista. Després de gairebé quatre anys fora, el comunicador tanca una etapa intensa i n'obre una altra amb accent local i ambició de servei. L'acomiadament ha estat gradual, amb records de ruta i agraïments meditats que expliquen bé el que s'ha viscut durant aquest cicle professional.
De l'adeu a Washington a l'aterratge a Barcelona
Francesc Garriga posa punt final a la seva corresponsalia als Estats Units després de quaranta-cinc mesos de cobertures, viatges i aprenentatge periodístic continu. Al juliol, va comunicar el tancament d'etapa amb una cadena de missatges on subratllava que aquells mesos li havien canviat la vida per sempre. El mateix periodista va assenyalar que tocava tornar a casa i preparar-se per a una nova responsabilitat a l'emissora pública catalana a partir del setembre. La tornada no és improvisada, perquè Catalunya Ràdio ja havia confirmat canvis de programació per a la temporada 2025-2026.
El moviment situa Garriga al capdavant de les tardes, en una franja exigent i molt competida per l'audiència. L'anunci es va fer oficial a començaments de juny i va redefinir també el paper d'altres veus de la casa. El periodista va compartir un missatge d'acomiadament on parlava de “quatre cursos increïbles” i resumia el seu compromís d'explicar els Estats Units amb responsabilitat. Va esmentar companys d'ofici, com Iker Seisdedos, i a col·legues de la casa amb qui espera continuar col·laborant en projectes futurs.
Abans del vol definitiu, Garriga va fer un viatge de comiat per diversos estats. Va ser una mena de tour sentimental que va culminar amb la foto del retorn a casa. A Instagram va mostrar paisatges i moments finals, i després va ensenyar les primeres vistes des de Barcelona, tancant el cercle de manera simbòlica. El relat personal a les xarxes va reforçar el to íntim de la transició professional.
Retorn amb programa propi i un repte competitiu
El desembarcament a La tarda de Catalunya Ràdio col·loca Garriga davant el desafiament de consolidar un magazín d'actualitat amb mirada de país i proximitat. La franja s'enfronta a la competència històrica de Versió RAC1, un pols que exigirà ritme, criteri i capacitat de sorprendre l'oient cada tarda. La direcció de l'emissora ha emmarcat el canvi dins d'una renovació àmplia de la graella.
El context ajuda a entendre per què el seu perfil encaixa en aquest moment, combinant ofici radiofònic i una agenda internacional treballada. L'experiència acumulada als Estats Units amplia el seu registre per a entrevistes i anàlisis, mentre el coneixement del terreny català garanteix proximitat narrativa. L'equació busca fidelitat immediata i creixement sostingut del programa.
Un periodista forjat en esports
Garriga va començar en esports, va dirigir El Club de la Mitjanit i va presentar Onze abans de fer el salt a la corresponsalia a Washington. Va publicar el llibre “A Washington amb paracaigudes”, on va bolcar cròniques i escenes viscudes sobre el terreny durant la seva cobertura. També va impulsar el pòdcast Follow Garriga, reconegut als premis d'innovació radiofònica, consolidant una firma pròpia a l'ecosistema sonor català. En entrevistes recents, va explicar com va traslladar la seva metodologia del periodisme esportiu a la política i la societat nord-americanes.
Aquesta mirada híbrida li va permetre cobrir campanyes, primàries i fenòmens culturals amb llenguatge clar, dades precises i capacitat pedagògica. Aquest mateix enfocament serà ara la seva brúixola per explicar l'actualitat de proximitat amb perspectiva internacional. L'expectativa és alta, perquè l'estrena de setembre marcarà el to d'un curs amb canvis rellevants a la ràdio pública. L'equip afina continguts d'actualitat, entreteniment i participació per oferir ritme i criteri al tram vespertí.