La tradicional recepció estival al Palau de Marivent sempre ha estat un termòmetre de les relacions en el si de la Família Reial. Tanmateix, la cita d'aquest passat 4 d'agost de 2025 va marcar un abans i un després.
Totes les mirades estaven posades en la princesa Leonor i la infanta Sofia, que debutaven en aquest acte social davant de més de sis-cents convidats. Però, entre els flaixos i les converses de cortesia, un drama silenciós es desenvolupava en la figura de la reina emèrita Sofia, la presència de la qual es va convertir en l'epicentre d'una nova crisi familiar.
El que va passar: una aparició forçada i un profund malestar
Contra tot pronòstic, la reina Sofia va acudir a la cita. Fonts properes al seu entorn asseguren que fins a la vigília, la seva assistència estava a l'aire. L'emèrita travessa un moment personal d'extrema delicadesa.
A la seva visible fragilitat física s'hi suma una angoixa constant per l'avançat estat de salut de la seva germana, Irene de Grècia, que pateix Alzheimer. Aquesta situació la manté en un estat d'esgotament físic i mental que, segons les seves filles, feia completament desaconsellable la seva participació en un acte d'aquesta envergadura.
Tanmateix, el seu ferm sentit del deure, inculcat durant dècades, es va imposar una vegada més. La reina Sofia va cedir, com tantes altres vegades, per lleialtat a la Corona i al seu fill, el rei Felip VI. Però el preu d'aquest sacrifici va ser, per a molts, una humiliació pública que no va passar desapercebuda.
La periodista Pilar Eyre, aguda observadora de la Casa Reial, va descriure l'escena amb una precisió dolorosa, assenyalant que el somriure de l'emèrita "no era amb els ulls, només amb la boca" i que la manera com les seves netes la subjectaven pel braç denotava una manca de tracte habitual, més un gest d'assistència a una desconeguda que una mostra d'afecte familiar.
El moment més revelador va arribar després del besamans. Mentre es formaven les rotllanes habituals, les càmeres van captar una reina Sofia aïllada, intentant incorporar-se a converses en què, visiblement, no era inclosa. L'ignoraven. La seva família més directa, el nucli format per Felip, Letícia i les seves filles, semblava operar en una òrbita diferent, deixant la matriarca en una soledat que feia mal només de mirar-la.
Elena i Cristina alcen la veu
La reacció de les infantes Elena i Cristina no es va fer esperar. Encara que allunyades del focus institucional, totes dues mantenen un vincle estretíssim amb la seva mare i, segons ha transcendit, la seva indignació és majúscula. Consideren que es va obligar la reina Sofia a escenificar una unitat familiar fictícia, exposant-la a un tracte fred i distant que la menyscaba públicament.
El retret, segons diverses fonts, va dirigit directament al seu germà, el Rei. Li retreuen no haver protegit la seva mare i haver permès que s'utilitzés la seva imatge en benefici de la institució, fins i tot a costa del seu benestar i la seva dignitat. Per a les infantes, veure la seva mare apartada i menyspreada per la reina Letícia i les seves pròpies netes va ser la gota que va fer vessar el got d'un malestar que ve de lluny.
Per la seva banda, Felip VI sembla ancorat en la raó d'Estat. Per a ell, la presència de la seva mare era necessària per projectar una imatge de cohesió. No obstant això, aquest episodi ha tornat a posar de manifest l'abisme que el separa de les seves germanes i la complexa dinàmica familiar que gestiona. No és cap secret que la relació amb les seves germanes fa temps que no acaba de funcionar.
I molt especialment amb Cristina. Sempre s'havien avingut bé, però l'esclat del cas Nóos va provocar que Letícia ordenés una ruptura total de relacions. Fins i tot amb Cristina. L'esquerda a la família va ser important i és evident que la relació no s'ha pogut refer. Letícia, tot i ser consort, mana més en molts aspectes.