Any rere any, els Reis d'Espanya - ja es feia així a l'època de Joan Carles i Sofia - estiuegen al palau de Marivent. Mallorca va ser la destinació escollida per passar uns dies i, de passada, promocionar el turisme quan la imatge de Joan Carles I era bona. La premsa tapava tots els escàndols. El factor 'campechano' va fer la resta. Tot ha canviat i el que abans eren uns dies de plaer ara és obligació.
L'aparició gairebé in extremis de la reina Sofia, després de dies d'absència a Palma, va captar totes les mirades a la recepció oficial de dilluns. Lluny de l'estampa estiuenca i relaxada d'altres anys, la seva presència se sentia diferent, gairebé forçada. I ha estat la periodista Pilar Eyre, una de les veus més autoritzades i crítiques amb la Casa Reial, qui ha posat paraules a aquesta sensació agredolça que molts van compartir.
Una presència que va generar més preguntes que respostes
La imatge oficial mostrava els Reis Felip i Letícia marcant el pas, seguits per una reina Sofia flanquejada per les seves netes, Leonor i Sofia, que la subjectaven amb una estima que, per a alguns, semblava impostada.
Tot i que l'estampa pretenia transmetre unitat i afecte intergeneracional, el rostre de l'emèrita explicava una història molt diferent. Amb la mirada sovint perduda i un somriure que no aconseguia arribar als seus ulls, la mare del Rei semblava estar complint amb un deure ineludible, però amb el cor i la ment en un altre lloc.
Aquest gest, lluny de passar desapercebut, es va convertir en el centre de totes les converses. La reina Sofia, que sempre ha fet de Marivent el seu refugi estival, arribava a l'illa per a una visita llampec de tot just 48 hores.
Un viatge que, sense cap mena de dubte, tenia com a únic objectiu complir amb l'expedient d'aquesta recepció, per després tornar a Madrid juntament amb la seva germana, Irene de Grècia, el delicat estat de salut de la qual és un secret a crits.
La incomodidad de doña Sofía ayer en Marivent... y la de todos nosotros.
Pilar Eyre no es mossega la llengua: "La reina Sofia no havia d'haver anat"
Amb la contundència que la caracteritza, Pilar Eyre ha utilitzat el seu canal de Youtube per oferir una anàlisi demolidora de la situació. "Hi va haver una imatge que no em va agradar gens, no s'hauria d'haver donat. La reina Sofia no havia d'haver anat", va sentenciar la periodista sense embuts. Per a Eyre, tot i que la decisió partís de la pròpia emèrita pel seu arrelat "esperit del deure", el resultat va ser contraproduent.
L'experta en reialesa va descriure l'escena amb pesar, assenyalant que el suport aparent de les seves netes era "inhabitual" i se sentia "forçat", ja que "no forma part d'aquest nucli familiar, no tenen gaire tracte".
Però el moment més desolador, segons el seu relat, va arribar durant les rotllanes. Mentre Felip, Letícia i les seves filles conversaven animadament amb els convidats, la reina Sofia quedava "fora de tots els grups", deambulant amb un somriure trist i la mirada posada en les seves netes, evidenciant que no volia ser-hi. "Em va doldre veure-la allà esforçant-se per somriure", va confessar Eyre.
L'ombra d'Irene de Grècia i el silenci de la Zarzuela
Per a la periodista, tota aquesta incòmoda situació s'hauria pogut evitar d'una manera molt senzilla. Eyre va dirigir una crítica directa a l'equip de comunicació de la Casa Reial: "Tot això s'hauria arreglat amb un simple comunicat com fan la resta de cases reials quan hi ha un problema de salut".
Unes línies explicant que la reina Sofia romandria a Madrid per acompanyar la seva germana haurien estat suficients per justificar la seva absència i evitar l'estampa penosa.
La manca d'informació oficial sobre l'estat d'Irene no fa més que alimentar les especulacions i deixa la reina Sofia en una posició d'extrema vulnerabilitat. El seu breu viatge a Mallorca sembla confirmar que alguna cosa "molt important" passa perquè hagi renunciat a la seva estada a l'illa, un lloc que, en paraules d'Eyre, "tan feliç la feia".
La reflexió de Pilar Eyre és un eco del que molts pensen: "Crec que no està per a aquestes cerimònies, no sé si pels seus ànims o per l'edat". Queda a l'aire la pregunta de si la institució sabrà protegir-la en el futur, cosa que li permet, com desitja la periodista, "acabar els seus dies d'una manera plàcida".