La imatge va sorprendre els seus seguidors i va remoure records de tota una generació a Catalunya. El periodista Xavier Grasset va compartir unes fotos que destil·len nostàlgia i deixen clar que alguns tancaments fan més mal que una mala audiència. El gest va activar el run-run a les xarxes i va posar nom a un comiat que ja era un secret de domini públic.
L'adeu que commou Reus
La cafeteria i gelateria Farggi de la Plaça del Mercadal, sota els porxos de la Casa Navàs, va tancar després de divuit anys d'activitat. El tancament, anunciat amb un cartell a la porta, es va executar aquest dissabte i deixa orfe un punt de trobada molt reconegut. Els propietaris van explicar que es tracta del final d'una etapa, condicionada per l'exigència del negoci, més que per una fallida sobtada.
El local no queda buit: reobrirà com a Vivari, una cadena de cafeteries i pastisseria ràpida que ha multiplicat la seva presència els darrers anys. La mateixa marca presumeix de més de 120 locals a Catalunya i s'ha instal·lat en cantonades que abans ocupaven comerços amb segell de barri. El fenomen no és aïllat, perquè les franquícies de fleca i cafeteria s'han quadruplicat a Barcelona en una dècada.
El que va dir Grasset i com va reaccionar la ciutat
Grasset va difondre imatges davant l'aparador clausurat i va recollir el missatge de comiat que agraïa la fidelitat del veïnat. El to del presentador va ser de pura melangia, com qui assumeix que una part de la seva biografia també abaixa la persiana amb aquest tancament. A les xarxes locals, el vídeo de l'adeu es va fer viral en hores i va generar comentaris a favor de protegir el petit comerç, al costat d'altres que assumeixen la comoditat de les cadenes.
Identitat de barri o expansió a cop de franquícia
L'arribada de Vivari encaixa en un mapa urbà on la restauració estandarditzada s'imposa per economia d'escala i horaris estesos. Forners i hostalers de tota la vida adverteixen que el relleu generacional, la burocràcia i els lloguers fan gairebé impossible competir sense múscul financer. La foto de Grasset serveix de síntesi: darrere de cada tancament hi ha memòria compartida i una ciutat que canvia sense demanar permís.
Les xifres recents confirmen aquesta tendència, que amenaça la diversitat comercial que sostenia la vida de plaça. Grasset, rostre de la franja vespertina amb “La selva” després de la seva etapa al capdavant de “Més 324”, va convertir una notícia municipal en conversa cultural. La seva condició de comunicador de referència amplifica un lament que, d'una altra manera, hauria quedat en l'esfera estrictament local.