Amb l'arribada de la primavera, un dels fruits més apreciats torna a omplir mercats i neveres: les maduixes. Saboroses, delicades i plenes d'aroma, són l'acompanyament ideal per a iogurts, postres o simplement per gaudir-ne soles. No obstant això, la seva conservació continua sent un misteri per a molts, i no és estrany que, després de només un parell de dies, acabin a les escombraries cobertes per una capa blanca o verdosa gens apetible.
En un recent vídeo, la cuinera Maria Nicolau, reconeguda pel seu estil clar i sense embuts, ha llançat un avís a navegants. El seu consell, aparentment simple, desmunta un hàbit que milions de persones repeteixen sense saber que estan escurçant dràsticament la vida útil d'aquestes fruites tan delicades.
La clau està en com respiren
Un dels punts que Nicolau destaca és el comportament natural de les maduixes després de ser collides. En tractar-se d'un fruit amb un alt contingut en aigua, continuen alliberant humitat fins i tot un cop emmagatzemades. Aquest fenomen, conegut com a transpiració, pot convertir-se en un problema si no es té en compte a l'hora de guardar-les.
Per això, explica, molts recipients específics per a fruita inclouen reixetes o bombolles: no és un detall estètic, sinó funcional. Permeten que l'aire circuli i eviten la condensació, un fenomen que, com ella mateixa remarca, pot ser l'origen de l'aparició de floridures perilloses.
El perill de la humitat
Aquest vapor d'aigua que les maduixes generen en estar tancades en un espai sense ventilació es transforma en gotes a l'interior de l'envàs, creant un entorn humit ideal per al desenvolupament de fongs. Nicolau ho explica de manera gràfica: "Aquesta pell fina amb filaments blancs o verds que veus en obrir la bossa després de dos dies, això és floridura. I això no s'ha de menjar mai, perquè és perillós."
A més, afegeix un advertiment addicional: rentar les maduixes en excés també pot ser contraproduent. "L'ideal és rentar-les just abans de menjar-les, mai abans. Mullar-les i després emmagatzemar-les és maltractar-les", assenyala. La humitat externa, sumada a la interna, accelera el deteriorament i converteix la fruita en un entorn perfecte per al desenvolupament de microorganismes.
I finalment, l'error que ho espatlla tot
Després d'explicar com es comporten les maduixes, per què necessiten respirar i per què la humitat és el seu pitjor enemic, Maria Nicolau desvetlla l'error fatal que tants cometen sense saber-ho: guardar les maduixes dins d'una bossa de plàstic hermètica.
Aquest gest tan habitual, que molts consideren una forma de protegir-les, és precisament el que les condemna. La falta de ventilació provoca condensació, i la condensació porta fongs. Així que la pròxima vegada que compris maduixes, recorda: el que sembla protegir-les, en realitat, pot destruir-les. I el plàstic, en aquest cas, no és el seu amic.