Durant anys, ha estat una figura habitual en recepcions oficials, sopars de gala i esdeveniments benèfics al Regne Unit i part d'Europa. Sempre impecable, discret i culte, Donatus, Príncep de Hohenzollern, semblava ser un aristòcrata més dins d'aquest exclusiu cercle de la reialesa europea.
Però el que semblava un llinatge mil·lenari era, en realitat, un personatge meticulosament construït per un antic professor de música alemany que va aconseguir colar-se al capdamunt de la piràmide social britànica.
La seva història comença el 2003, quan Markus Hänsel, aleshores amb 42 anys, va ser adoptat legalment per la princesa Katharina Feodora de Hohenzollern, una integrant menor de la dinastia alemanya. Aquella adopció no tenia més objectiu que atorgar-li un cognom amb pedigrí i, per extensió, un títol nobiliari.
Des de llavors, Markus va passar a dir-se Donatus i a presentar-se públicament com a "Príncep de Hohenzollern", reclamant fins i tot ser part de la casa imperial alemanya, que va regnar fins al 1918. La seva inclusió en actes institucionals no va trigar a arribar. Aviat se'l va veure envoltat de membres de la reialesa.
Va participar en activitats culturals, finançant concerts de música clàssica i posant en fotografies amb distingits convidats. Fins i tot va arribar a freqüentar el rei Carles III en esdeveniments oficials, establint amb ell una relació de proximitat que ara ha escandalitzat els mitjans britànics.
Un escàndol amb arrels a Alemanya
La situació ha desfermat una forta reacció per part de Karl Friedrich de Hohenzollern, cap de la casa legítima, que no ha dubtat a qualificar Donatus de "usurpador". Segons ell, la seva tia Katharina va admetre haver estat persuadida per una quantiosa suma de diners.
Karl Friedrich assegura que va contactar personalment amb Donatus per exigir-li que deixés d'utilitzar el cognom i el títol, a la qual cosa aquest va respondre fredament que tenia els mateixos drets legals després de la seva adopció. I no menteix: a Alemanya, les adopcions d'adults no només confereixen drets civils, sinó també l'ús del cognom i títols associats.
Una vida de luxe, amb matisos
Donatus no només ha sabut construir-se una identitat aristocràtica, sinó que ha teixit una narrativa coherent al seu voltant. Doctor en Teologia Catòlica, escriptor prolífic i mecenes musical, viu des de fa anys en una mansió de Surrey adquirida el 2007. Fins a la mort de la seva esposa el 2012, residien en un castell als Països Baixos.
Els seus dies transcorren en un entorn de luxe discret: passeja el seu gos cec, condueix un Bentley amb matrícula personalitzada, i assisteix a recitals benèfics. Tot això sense que ni ell mateix ni el seu cercle immediat reconeguin la polèmica que ha generat el seu títol.
Un error de la Casa Reial britànica
El més sorprenent d'aquesta història no és només l'ascens social de Donatus, sinó l'abast de la seva influència. Segons fonts de la premsa britànica, el mateix rei Carles III va ser advertit fa més de deu anys dels dubtes sobre la legitimitat del títol de Donatus. Tanmateix, va optar per mantenir el contacte amb ell.
Avui, l'escàndol ha esclatat. Mitjans com The Sun o The Times publiquen amb sorpresa la història del "fals príncep" que va aconseguir guanyar-se la confiança del monarca britànic, mentre la Casa Reial guarda silenci. Va ser una prova que fins i tot les elits més selectes poden ser enganyades amb una narrativa ben construïda?
Avui dia, Donatus de Hohenzollern continua utilitzant el seu títol sense impediments legals. Però el cognom que va comprar amb diners està ara en el punt de mira… i ha posat en evidència fins i tot el mateix rei Carles III.
Veu Independent
Periodisme lliure i català