Al canal de YouTube del Chiringuito Inside s'ha viscut un moment surrealista i viral. Jota Jordi, tertulià habitual, no s'ha mossegat la llengua amb el fitxatge estrella del Real Madrid. El protagonista: l'argentí Franco Mastantuono, acabat d'arribar al club blanc.
Un fitxatge de 63 milions amb fitxa del Castilla
Jota Jordi no ha deixat passar l'oportunitat. “Com pot ser que el fitxatge estrella tingui fitxa del filial?”. El seu to sarcàstic era impossible d'ignorar. Mentre el Barça aconsegueix inscriure tots els seus joves talents, el Madrid es veu obligat a amagar el seu.
El tertulià va aprofitar per treure pit per la gestió del club blaugrana. “Aquí a Barcelona s'inscriuen tots. Tots els jugadors tenen fitxa del primer equip. Sense problemes”. La comparació era directa i evident. Mentre el Barça avança, el Madrid maquilla la seva realitat.
El comentari de Jordi ha estat explosiu a xarxes. Molts seguidors del Chiringuito van compartir el vídeo. Alguns amb humor. D'altres amb indignació. Però tots amb una pregunta: per què el Real Madrid inscriu amb el Castilla un jugador de 63 milions?
La paradoxa de Mastantuono
La presentació va ser grandiosa. Florentino Pérez va enaltir el jove argentí. Va parlar d'un nou ídol. D'una promesa històrica. D'un jugador destinat a marcar una època. Tot això… perquè el seu dorsal sigui del segon equip. Jota Jordi ho va resumir amb ironia. “Ve amb discurs d'estrella mundial… i l'envien amb els nens del filial”
Una frase que molts consideren exagerada. Però d'altres la veuen com una veritat incòmoda. El fitxatge no cap al primer equip. Literalment. El motiu és clar: el Madrid té ocupades les 25 fitxes del primer equip. No hi ha lloc per a Mastantuono. I encara que pugui jugar amb el primer equip, la seva inscripció al Castilla és rellevant.
Fitxatge estrella o fitxatge de paper
El problema no és Mastantuono. L'argentí ha mostrat humilitat i emoció. S'ha guanyat el públic. Ha dit que Messi és el seu ídol. Que es deixarà la vida per la samarreta. Que vol fer història. Però tot aquest discurs perd força quan es veu la seva fitxa.
Per a molts culers, és un exemple perfecte de la política del Madrid. Grans paraules. Grans fitxatges. Però sense espai real. Sense planificació. Al Chiringuito Inside, el riure de Jota Jordi va ser clar. No per Mastantuono, sinó per la gestió. Un club com el Real Madrid no pot permetre's aquest tipus d'incoherències. O sí.
👀 “TIENE FICHA DEL CASTILLA”
El debat està servit
Aquest episodi ha deixat una sensació agredolça a l'afició madridista. El club està prioritzant la imatge sobre la planificació? És coherent pagar 63 milions per un jugador sense lloc? Com pot ser que el Barça, en crisi econòmica, inscrigui millor que el Madrid?
Jota Jordi, sense dir-ho directament, ho va deixar entreveure tot. La seva burla no va ser casual. Va ser quirúrgica. Va ser encertada. El Barça va cap endavant. El Madrid, de moment, l'amaga. I el jugador que protagonitza tot aquest embolic es diu Franco Mastantuono. El flamant fitxatge que, per ara, és oficialment un jugador del Castilla.