El futbol espanyol viu un moment convuls on qualsevol declaració de pes es converteix en dinamita. Les tensions entre clubs, dirigents i àrbitres no són noves, però ressorgeixen amb especial intensitat quan s'acosten els trams decisius de la temporada. En aquest escenari carregat de sospites, una entrevista recent ha posat sobre la taula reflexions que no han passat desapercebudes.
Roncero reviu vells fantasmes a Tenerife i assenyala el favoritisme arbitral
Tomás Roncero, una de les veus més reconegudes del madridisme mediàtic, va atendre The Objective per xerrar sobre l'actualitat i sobre el seu personatge periodístic. Per exemple, va repassar episodis històrics que, segons la seva opinió, van marcar un abans i un després. Va recordar les dues Lligues perdudes a Tenerife el 1992 i 1993, amb arbitratges que va qualificar d'"escandalosos" contra el Real Madrid.
També va subratllar l'actuació de García de Loza i Gracia Redondo, a qui va batejar amb sarcasme com a “Desgracia Redondo”. Aquell període, segons el seu relat, va suposar la base del que al diari As van batejar com a “Villarato”, un sistema que, després, va trobar la seva màxima expressió en el cas Negreira.
El nom del linier Puentes Leira va tornar a sorgir en la seva argumentació. Roncero va recordar que després d'anul·lar un gol legal a Luis Milla va acabar formant part del Comitè de Designació Arbitral durant tres dècades. “T'equivoques greument i li treus una Lliga al Madrid, però després ets premiat”, va lamentar. Aquesta situació, va insistir, mostra com el sistema premia aquells que van perjudicar el club blanc.
El nou model arbitral tampoc convenç el periodista madridista
Roncero va estendre les seves crítiques al present i va carregar contra el recent model del Comitè Tècnic d'Àrbitres. Va assenyalar l'arribada i marxa precipitada de Chema Alonso, especialista en intel·ligència artificial, com un exemple de la pressió que envolta el Real Madrid. “No havia d'estar a la sala VOR, però el van obligar a dimitir en dues setmanes”, va explicar. En contraposició, va recordar que en el cas Negreira, d'una gravetat molt més gran, ningú va fer un pas enrere.
Per reforçar el seu argument, el periodista es va recolzar en xifres. Sota la direcció de Fernández Borbalán, actual responsable del CTA, el Barça va guanyar el 90 % dels seus partits, mentre el Real Madrid amb prou feines va arribar a un 55 %. Va afegir que Prieto Iglesias, la seva mà dreta al VAR, va estar a punt de baixar a Segona B en la seva etapa com a àrbitre, però va ser inexplicablement salvat i després ascendit a Primera Divisió.
La visió de Roncero sobre Laporta davant el model Florentino
En la seva anàlisi sobre els presidents dels dos grans clubs, Roncero va ser taxatiu. Va qualificar Joan Laporta de “bon vivant”, capaç de despertar simpatia fins i tot en aquells que el critiquen públicament. Va reconèixer que en les seves trobades personals amb ell, sempre va rebre proximitat i afecte. Tanmateix, no va dubtar a assenyalar que al Real Madrid hauria durat tot just sis mesos. “Els culers li perdonen els seus pecats capitals, però al Madrid això no seria possible”, va assegurar.
Alhora, va defensar que Florentino Pérez encarna el model perfecte per al club blanc: una figura institucional que projecta respecte, senyoriu i estabilitat econòmica. Va ressaltar la transformació del Santiago Bernabéu, que va descriure com “la vuitena meravella del món”, per reflectir el poder de gestió del president.