Hi ha històries al futbol que romanen intactes amb el pas dels anys, com la relació que uneix Abelardo i l'Sporting de Gijón. Un club que, per a molts, és més que una samarreta; és la llar i la memòria d'una generació que va viure grans emocions sobre la gespa d'El Molinón. Per a Abelardo, l'Sporting sempre serà l'equip al qual l'uneix un vincle sentimental que va molt més enllà dels resultats.
La figura d'Abelardo a l'Sporting és sinònim de dedicació i compromís. Després d'una etapa com a jugador i dos períodes com a entrenador, el gijonès ha experimentat tots els estats emocionals possibles lligats al seu club. Recentment, després del seu pas per la banqueta en una situació límit, Abelardo ha mostrat de nou la seva disposició a tornar. Però aquesta vegada, ho faria d'una manera especial: com a segon entrenador, sempre que Luis Enrique, un altre símbol de la ciutat, acceptés el repte de dirigir l'equip.
En unes declaracions fetes al podcast de Senén Morán, Abelardo no va dubtar a llançar un missatge que no ha trigat a fer soroll entre l'afició: “Si vingués Luis Enrique a l'Sporting i em demanés que l'ajudés estaria encantat. Sí sí sí, tant de bo…” En la nostra època de jugadors dormíem més junts que amb les nostres dones, en llits separats, això sí”. Unes paraules que reflecteixen la profunda amistat i complicitat entre dos exfutbolistes que es van formar en els mateixos valors i van passar junts moments inoblidables al vestidor.
Luis Enrique: una qüestió de sentiment
La possibilitat de veure Luis Enrique a la banqueta de l'Sporting no es basa en l'aspecte econòmic ni en la recerca de nous reptes professionals. Segons Abelardo, l'exseleccionador i actual entrenador d'èxit mundial guarda un sentiment sportinguista tan fort que no descarta tornar algun dia als seus orígens. “És molt sportinguista, molt. És d'aquelles persones que podria fer-ho perfectament, no seria per un tema econòmic perquè no ho necessita. Seria una cosa sentimental”, assegurava Abelardo durant l'entrevista.
Tot i així, el tècnic asturià reconeix que aquest retorn no seria immediat. Luis Enrique encara es troba en un dels punts més alts de la seva carrera, i el mateix Abelardo el situa fins i tot com a futurible per fer el pas a la Premier League: “Crec que no seria ara encara, perquè està en un moment a un nivell en què li falta entrenar encara a la Premier. Seria el successor típic de Guardiola al City”.
Una última etapa plena de pressió i responsabilitat
Abelardo també va fer balanç del que va ser el seu darrer període al capdavant de l'Sporting, marcat per la urgència i la pressió del descens: “L'última etapa a l'Sporting cal pensar poc per tornar. Si ho arribo a haver pensat, uf. Era una situació molt fotuda amb l'opció de descens a Primera RFEF. Ho vaig parlar amb la meva família, em van animar a fer-ho i eren només 4 partits, encara que podia sortir a la foto. Al partit a Fuenlabrada em feia mal el pit. No ens veia fent un gol allà ni en 3 dies. La Real B anava 2-0 perdent i es va posar 2-2 i va fallar una clara al final… És una llàstima que l'Sporting lluités per aquest objectiu de la salvació, ha de lluitar per altres coses. És el meu equip, em van necessitar i vaig tornar”.
El pes d'entrenar el club de tota la vida és una cosa que només els nascuts a Gijón entenen del tot. Com ell mateix reconeix, el grau d'implicació emocional és tan alt que resulta impossible desconnectar: “Com a entrenador no desconnectes, són 24 hores pensant en futbol. Fora de l'Sporting encara desconnectava menys. Entrenar l'Sporting és diferent, hi ha molta més pressió perquè ets d'aquí, la teva família és de l'Sporting”.
Veu Independent
Periodisme lliure i català