Els mercats de fitxatges solen ser terreny fèrtil per a negociacions intenses, interessos creuats i operacions que, per matisos econòmics o esportius, acaben complicant-se més del que es preveia. Aquesta temporada, el Real Betis s'ha trobat amb una d'aquestes històries que demostren com de complex pot ser tancar acords fins i tot quan totes les parts semblen estar d'acord en l'àmbit esportiu.
El Betis afronta l'inici del mercat amb la mirada posada a reforçar el centre del camp, un dels sectors que més necessita estabilitat després de la darrera campanya. Pellegrini ha estat clar amb la direcció esportiva: és vital trobar un futbolista capaç d'aportar equilibri i energia, sobretot després de la marxa de peces clau i el salt d'alguns jugadors del planter al primer equip. L'aposta pel talent jove i la cerca d'oportunitats de mercat ja és un senyal d'identitat verd-i-blanca, però no sempre el context econòmic juga a favor.
El club andalús havia trobat un perfil interessant en un jove que, després de destacar a Segona, va arribar a Heliòpolis cedit l'estiu passat i ha tingut minuts tant al filial com al primer equip al llarg de la temporada. El seu nivell havia convençut i Manuel Pellegrini veia en ell un bon migcampista de futur
L'operació que s'enrareix: xifres i estratègia darrere del bloqueig
La qüestió és que l'acord incloïa una opció de compra fixada en un milió d'euros, vàlida fins al 15 de juny. A més, el club verd-i-blanc es va comprometre a abonar 10.000 euros al Leganés per cada partit jugat pel futbolista amb el primer equip, una clàusula que va acabar costant 40.000 euros després de la seva participació en quatre partits oficials.
Tot i que el rendiment del jugador va convèncer tant el cos tècnic com la secretaria tècnica —va ser peça important al filial i complidor en les seves oportunitats amb el primer equip—, el Betis va optar per no executar la clàusula de compra en finalitzar el termini. La raó principal: la intenció de negociar a la baixa un traspàs definitiu, una jugada que el Leganés va rebutjar de seguida, fidel a la xifra pactada des d'un principi.
Segons va revelar el periodista Kiko Martín a les xarxes socials, els pepiners sospitaven que el Betis volia fitxar el migcampista per després cedir-lo a un equip de Segona Divisió, una estratègia que podria suposar un risc esportiu i econòmic per al club madrileny, especialment si el jugador explotava en un possible rival directe després del seu descens.
El migcampista madrileny, de només 22 anys, ha demostrat tenir potencial per assentar-se a l'elit. Sota les ordres d'Arzu al Betis Deportivo va ser titular indiscutible, mostrant bon desplegament físic, criteri en la sortida de pilota i capacitat per adaptar-se tant al pivot com a posicions més avançades. A més, els seus minuts amb el primer equip —titular a la lliga davant la Real Sociedad i el València, i participació a la Copa del Rei— han incrementat el seu valor de mercat i la confiança en les seves possibilitats.
Amb la sortida de diversos migcampistes del Leganés (Neyou, Tapia, Brasanac i Chicco), l'equip de Butarque necessita reforçar la seva sala de màquines i veu en aquest retorn una oportunitat de comprovar el veritable sostre del futbolista. El seu baix sou —encara com a sub-23 amb fitxa no professional— és un altre al·licient per apostar per la seva continuïtat, almenys durant la pretemporada.