El FC Barcelona Femení ha començat la temporada 2025-26 amb importants reptes esportius i econòmics damunt la taula. Malgrat el regust agredolç amb què va finalitzar l’última campanya —amb la conquesta de la Copa de la Reina però una dolorosa derrota a la final de Champions davant l’Arsenal—, el projecte blaugrana continua aspirant a tot.
La dada que més preocupa és que nou jugadores del primer equip acaben contracte al juny de 2026, cosa que equival a la meitat de la plantilla oficial. Entre elles, noms de pes com Mapi León, Jana Fernández, Salma Paralluelo, Marta Torrejón, Claudia Pina, Caroline Graham Hansen, Alexia Putellas, Cata Coll i Batlle.
Sortides recents i una única incorporació
Aquest estiu ha deixat una dinàmica de sortides sense gairebé ingressos. Engen (OL Lyon), Rolfö (actualment sense equip) i Roebuck (Aston Villa) han marxat lliures. Només s’ha ingressat una quantitat testimonial pels traspassos de Bruna Vilamala al Club América i Martina Fernández.
Aquesta situació no només reflecteix un problema esportiu, sinó una manca d’ingressos clau en plena crisi de fair play financer. La direcció esportiva, conscient que no podrà retenir totes les estrelles sense comprometre la viabilitat del projecte, ja contempla una venda rellevant si arriba una oferta prou sucosa.
El problema del fair play financer
Les limitacions imposades per la Lliga pel que fa a massa salarial continuen condicionant cada pas. Alliberar fitxes altes sense contraprestació econòmica ja no és una opció viable, per la qual cosa vendre ara alguna jugadora en l’últim any de contracte seria una decisió estratègica més que esportiva.
Aquest equilibri entre rendiment, projecció, salari i valor de mercat serà determinant els pròxims dies. El club necessita alleugerir la plantilla per reforçar posicions específiques —com la porteria o el centre del camp— i mantenir la sostenibilitat de l’equip sense renunciar a la competitivitat.
El futur de Corrales, Dragoni i Schertenleib
A això s’hi suma la situació de tres jugadores joves que podrien tenir un rol clau: Lucía Corrales, Giulia Dragoni i Sydney Schertenleib. Corrales, després de la seva cessió al Sevilla, ja s’entrena amb el primer equip i la seva continuïtat sembla propera. Dragoni, per la seva banda, es recupera d’una greu lesió després de la seva cessió a la Roma.
Schertenleib, internacional amb Suïssa, va brillar a l’Eurocopa i s’espera que repeteixi dinàmica amb el primer equip. Totes elles representen una possible solució interna per cobrir eventuals sortides, però encara no es pot assumir que les jugadores de la base substitueixin amb garanties les estrelles actuals.
El Barça femení viu un moment de transició silenciosa però crucial. No es tracta només d’un canvi de noms, sinó d’una reestructuració condicionada per factors econòmics, planificació contractual i el rendiment esportiu. Si no es gestionen bé les renovacions, el club podria enfrontar-se a una fugida de talent inesperada.
I aquesta és, en essència, la veritable raó darrere d’aquesta operació sortida que ja ha començat, encara que sense grans titulars… per ara.