Lamine Yamal està, novament, al centre del focus mediàtic. Cada paraula seva genera titulars, cada gest s'analitza i cada moviment es comenta. Amb només 18 anys, el davanter del Barcelona i la Selecció Espanyola ja viu sota una lupa constant. El seu aniversari número 18, celebrat fa uns mesos, continua sent motiu de debat en tertúlies i xarxes socials.
Les crítiques per la seva vida personal
Lamine també va parlar de com la seva vida fora del camp ha generat polèmica. Va recordar que la seva festa d'aniversari, en què van participar persones amb nanisme, va ser objecte de comentaris negatius. “Del que més se'n parla últimament és del que passa fora, però es parla de mi per allò que faig dins del camp”, va assenyalar.
En aquesta mateixa línia, va llançar una reflexió clara i contundent: “D'un jugador del Mataró ningú diria que ha fet una festa de 18 anys ni de la seva vida personal”. Amb aquesta frase, va deixar veure el contrast entre el que significa ser una estrella mediàtica i un futbolista anònim.
Un jugador tranquil davant la pressió
Lamine Yamal assegura que les crítiques no l'afecten gens ni mica. Va explicar que ja ha entès que tot el que passi a la seva vida serà exagerat o fins i tot inventat. Per a ell, l'únic important és escoltar el seu cercle proper, les persones que realment el coneixen.
“Mai sentiràs que estic trist o content per alguna cosa que hagi dit una altra persona”, va comentar. La seva mentalitat és clara: continuar treballant amb la mateixa humilitat que l'ha portat fins al primer equip del Barça. Aquest caràcter, afirma, és el que li ha permès mantenir-se ferm malgrat el soroll exterior.
El dorsal i el respecte a Ansu Fati
Un altre dels temes tractats a l'entrevista va ser el seu número al Barça. Va explicar que, tot i que es va parlar de donar-li el ‘10’ després de l'Eurocopa, va preferir quedar-se amb el ‘19’. Lamine va dir que el ‘10’ havia de continuar a les mans d'Ansu Fati, gran amic seu, mentre seguís al club.
“No era el moment. No sentia pressió, només pensava a fer el meu camí”, va assegurar. Aquest gest va ser interpretat com una mostra de respecte i maduresa, especialment en un context en què molts joves acceptarien sense dubtar un dorsal tan històric.
Ambicions esportives i somnis
En l'àmbit esportiu, Lamine va confessar que està molt feliç i il·lusionat. Va reconèixer que el Mundial que s'acosta és un dels seus grans objectius. També va mencionar que somia en guanyar la Champions i la Pilota d'Or, fites que considera realistes si continua treballant al mateix nivell.
“Òbviament, tots els jugadors volen guanyar-la i qui digui que no, menteix”, va apuntar amb sinceritat. A més, va valorar les paraules de Flick sobre la intensitat de l'equip després del partit contra el Rayo. Va admetre que van tenir errades, però va destacar que havien sumat set de nou punts en camps molt complicats.
Bona relació al vestidor
Lamine va voler deixar clar que té una gran relació amb els seus companys, especialment amb els més joves. Va anomenar Gavi, Nico Williams, Balde i Marc Casadó com alguns dels futbolistes amb qui té més afinitat. “Amb tots em porto bé i en gaudeixo molt”, va explicar.
Lamine Yamal ha demostrat una maduresa sorprenent per la seva edat. Lluny d'ensorrar-se per les crítiques, ha optat per relativitzar-les i centrar la seva energia en l'àmbit esportiu. Els seus somnis són grans, però el seu enfocament sembla clar: treballar, escoltar els seus i deixar que el seu futbol parli més alt que qualsevol polèmica.