La nit a València va deixar futbol frenètic, tensió a cada xoc i una sensació compartida. El Ciutat de València va vibrar amb un partit que va canviar de guió diverses vegades. El focus, però, va acabar apuntant a una decisió arbitral discutida que afavoria el Levante. Tanmateix, el Barça ha estat capaç de remuntar el partit tancant el partit amb un 2-3.
Polèmica final amb possible penal i un “baló a terra” desconcertant
En els instants decisius, un contacte sobre el davanter visitant va encendre totes les alarmes. El periodista José Álvarez va denunciar a X que l'acció sobre el nou mereixia penal, però el joc es va reprendre amb baló a terra per a l'equip local. El missatge es va fer viral i va ser replicat per comptes especialitzats, alimentant el debat arbitral immediat.
La jugada va tornar a obrir una discussió antiga sobre com s'executa el “drop ball” en situacions així. El reglament recent permet reprendre amb baló a terra per a l'equip amb possessió identificable, criteri que sol generar lectures oposades.
Del 2-0 al 2-3: Pedri i Ferran sostenen una remuntada que es va quedar a mitges
El xoc va canviar radicalment després del descans, quan el conjunt visitant va passar de l'abisme a la reacció. Primer va arribar el 2-1 de Pedri al 49’ amb una canonada des de la frontal que va obrir la porta a la remuntada. Només tres minuts després, Ferran Torres va signar el 2-2 empenyent una centrada des del córner per silenciar l'estadi.
L'empenta va permetre assetjar l'àrea rival i forçar intervencions del porter en els minuts finals. Finalment, el conjunt blaugrana ha aconseguit anotar un gol en el descompte per sentenciar el partit.
Hernández Hernández, una altra nit sota el focus després del precedent del Clàssic 4-3
El col·legiat designat va ser Alejandro José Hernández Hernández, àrbitre recurrent en duels d'alta temperatura competitiva. La seva actuació va recordar inevitablement el Clàssic de l'11 de maig de 2025, quan una mà de Tchouaméni no va ser sancionada després de revisió al monitor. Aleshores, aquella decisió va encendre el barcelonisme malgrat el 4-3 final a Montjuïc, ja amb l'àrbitre al centre de l'huracà.
Avui, la seva figura va tornar a protagonitzar la conversa posterior amb l'acció discutida del tram final. L'acumulació d'episodis explica per què cada gest del col·legiat s'analitza amb lupa.
Lamine Yamal, insistent i productiu: volum ofensiu amb una assistència clau
L'extrem de 18 anys va ser un subministrador constant de desequilibri i rematada, tot i que va alternar encerts i precipitació. Va acabar signant vuit xuts i una assistència que va canviar la inèrcia a l'inici de la segona part.
La seva participació des de la dreta va estirar la defensa rival, va alliberar passadissos interiors i va activar segones jugades. Fins i tot ja amb el rellotge apressant, va generar ocasions clares per als acabats d'incorporar des de la banqueta. Amb ritme i valentia, va tornar a confirmar que el seu impacte arriba fins i tot quan el gol es resisteix.
Lectura tàctica i pregunta inevitable per al projecte de Flick
L'equip visitant va respondre amb pressió després de pèrdua agressiva i laterals molt alts, una altra vegada amb domini territorial. El desavantatge inicial va obligar a accelerar la circulació i carregar l'àrea amb arribades des de la segona línia. Tres punts més per al Barça en un duel renyit i amb polèmica arbitral.