Quan tot apuntava que el futur d'Ansu Fati per fi s'anava a resoldre, un nou gir d'última hora ha complicat la seva sortida del Barça rumb a l'AS Mònaco. L'acord, que estava pràcticament tancat fa tot just uns dies, ha quedat ara en suspens.
El club monegasc havia acceptat fer-se càrrec d'una part de la fitxa de l'esportista i negociar una cessió amb opció de compra no obligatòria, una fórmula que satisfaci ambdues parts. Tanmateix, una exigència final per part del president Joan Laporta ha fet trontollar tota l'operació.
Des del Principat no han amagat el seu malestar. Consideren que el Barça ha tensat innecessàriament una negociació que estava ben encaminada, elevant les pretensions econòmiques a última hora. I no és un tema menor: Laporta ha exigit que el Mònaco assumeixi gairebé la totalitat del salari del jugador —uns 12 milions d'euros bruts anuals— i que l'opció de compra no baixi dels 15 milions.
Un jugador sense lloc però amb passat daurat
La realitat actual d'Ansu Fati dista molt d'aquell jove prodigi que, amb tot just 16 anys, enlluernava el primer equip del Barça i heretava el dorsal 10 després de la marxa de Leo Messi. El seu talent segueix intacte, però les lesions han marcat la seva trajectòria i han condicionat el seu rendiment en les últimes temporades.
En aquest últim curs, Hans-Dieter Flick gairebé no ha comptat amb ell. El tècnic alemany ha deixat clar que no entra en els seus plans per a la 2025-26 i que el club li ha de buscar una sortida. Fati no vol viure una altra temporada des de la banqueta i ja havia donat llum verda al traspàs al Mònaco. Tenia les maletes preparades. Però tot torna a quedar a l'aire.
El Mònaco dubta, Laporta pressiona
Al Stade Louis II valoraven Ansu com una aposta amb risc però amb un potencial encara per explotar. Creien que el context més tranquil de la Ligue 1 podia ajudar-lo a recuperar confiança i regularitat. De fet, tenien previst fer-li lloc com a peça ofensiva important des del primer dia.
Però la maniobra de Laporta ha canviat el clima. El president del Barça no vol regalar un esportista que fa tot just tres anys era cobejat per mitja Europa. Sap que el seu valor de mercat ha baixat, però es resisteix a deixar-lo marxar a qualsevol preu. L'estratègia del club passa per aconseguir almenys un traspàs simbòlic.
La pressió econòmica com a teló de fons
El Barça necessita vendre. Els límits salarials i la necessitat de generar ingressos obliguen a prioritzar sortides, especialment d'esportistes amb sous alts i poc protagonisme. Ansu n'és un. Però al mateix temps, el club vol evitar una imatge de debilitat que el situï com una entitat disposada a regalar actius.
Aquest equilibri entre necessitat i orgull està complicant moltes negociacions, i la d'Ansu no n'és una excepció. El jugador, per la seva banda, manté la voluntat de marxar, i el seu entorn comença a impacientar-se davant la manca d'alternatives reals. Si segueix bloquejat l'acord amb el Mònaco, caldrà buscar un altre destí… encara que el temps juga en contra.
Per ara, l'acord amb l'AS Mònaco està completament paralitzat. I el futur d'Ansu, una vegada més, torna a estar a l'aire. Laporta vol més diners. El Mònaco no cedeix. I qui pateix, com sempre, és l'esportista.
Veu Independent
Periodisme lliure i català