Amb la temporada 2025/26 a l’horitzó, el FC Barcelona es prepara per afrontar nous fitxatges que reforcin una plantilla jove, il·lusionant… però encara incompleta. Després dels avenços en defensa i al centre del camp, l’atenció se centra ara en el front d’atac, especialment a les bandes, on el club vol afegir més dinamisme i desequilibri.
I en aquest context, una figura clau del vestidor culer ha pres la iniciativa. Lamine Yamal, amb només 17 anys, no només enlluerna en cada partit, sinó que ja comença a marcar influència en les decisions del club. La seva projecció, personalitat i rol creixent a l’equip li han donat veu. I no pensa desaprofitar-la.
Una veu que comença a pesar dins del vestidor
Segons fonts properes al club, Lamine ha expressat de manera directa quina és la seva preferència personal pel pròxim gran fitxatge del Barça. Considera que l’equip necessita un jugador específic per a l’extrem esquerre. Algú ràpid, amb desbordament, joventut, energia i, sobretot, amb capacitat per associar-se amb ell de manera natural.
A més de valorar futbolistes com Marcus Rashford o Luis Díaz, tots dos vinculats al club els darrers mesos, Lamine ha assenyalat que té una connexió especial amb un jugador concret, amb qui ha compartit vestidor a la selecció i que considera ideal per a l’estil del Barça.
El perfil ideal: velocitat, talent i química
El que busca Lamine no és només un nom. Busca un perfil. Un extrem capaç d’obrir el camp, generar perill constant i entendre el seu joc. Un soci dins i fora del terreny. La clau, segons qui coneix les seves preferències, és la química futbolística que tots dos ja han demostrat en partits internacionals.
Aquesta connexió ha cridat també l’atenció de Gavi, Alejandro Balde i altres companys que han coincidit amb el jugador desitjat per Lamine. Tots ells veuen amb bons ulls una incorporació que aportaria verticalitat, gol, joventut i, sobretot, fam de títols.
El Barça, amb la calculadora a la mà
Des dels despatxos del Camp Nou es reconeix que aquest perfil agrada. Però també s’insisteix que la situació econòmica del club continua sent delicada, i que qualsevol operació rellevant exigeix moviments previs en forma de vendes, sortides o cessions.
Tot i això, no es descarta res. La clàusula del jugador en qüestió no és inassumible, encara que tampoc barata. La voluntat del futbolista també serà determinant. I l’empenta interna que suposa la pressió d’una estrella emergent com Lamine pot acabar inclinant la balança.
En paral·lel, el club està prioritzant entrades molt puntuals, on l’encaix tàctic sigui tan important com la viabilitat financera. El nom és sobre la taula, i Laporta i Deco en són plenament conscients.
Des del nord, el club propietari del futbolista observa la situació amb serenor. Saben que tenen una joia a les seves mans, però també que si algú paga la clàusula, no podran fer res per retenir-lo. Malgrat això, el missatge des de la directiva és clar: no hi ha voluntat de negociar per sota del que està estipulat.
El nom que vol Lamine Yamal
Amb tot això, la pregunta és inevitable: qui és el jugador pel qual Lamine Yamal ha decidit moure fitxa? La resposta és clara, malgrat que el club encara no ha fet moviments oficials: Nico Williams.
L’extrem de l’Athletic Club és, per a Lamine, el fitxatge perfecte. Companys a la selecció, amics fora del camp i socis naturals sobre la gespa, la connexió entre tots dos ja ha donat fruits a La Roja. Ara, el canterà blaugrana vol portar aquesta societat al Camp Nou. I ho té tan clar…
Veu Independent
Periodisme lliure i català