L'operació que va canviar la defensa del Barça es va tancar en ple agost, discretament. Des del vestidor, la pregunta va ser immediata: com recompondre una defensa campiona després de la sortida d'Iñigo Martínez.
El traspàs va quedar confirmat entre el 9 i el 10 d'agost, amb Iñigo Martínez posant rumb a l'Al-Nassr. El jugador basc va signar un acord d'una temporada amb opció d'una altra, després de rescindir el seu vincle culer.
La sortida la van avalar ambdues entitats i la va oficialitzar el club saudita als seus canals, deixant Hansi Flick sense un titular de jerarquia per iniciar LaLiga.
El contracte que va fer curt davant d'una oferta impossible
El Barça havia activat al març l'extensió del contracte d'Iñigo fins al juny de 2026, però no va anar més enllà d'aquest horitzó. Sense blindatge d'un segon any addicional, el central afrontava 2025/26 com a últim curs assegurat a Catalunya. Deco no li va prometre res i li donava llargues tot i el bon rendiment que oferia.
Davant d'una proposta saudita milionària, el mateix futbolista va admetre que, amb 34 anys i només un any signat, era “difícil dir que no”. No hi va haver clàusula alliberadora: el club va permetre la seva sortida per un acord de cavallers, satisfet també per l'estalvi salarial immediat. En aquest context, la manca de garantia de continuïtat més enllà de 2026 va pesar a la balança i va obrir la porta al moviment.
El que perd el Barça sense Iñigo: 46 partits i autoritat tàctica
Més enllà del vestidor, les dades mostren el seu pes específic la temporada passada. Iñigo va disputar 46 partits oficials amb el Barça el 2024/25, amb 28 a LaLiga, 11 a la Champions, cinc a la Copa i dos a la Supercopa. Va sumar 2.493 minuts a la lliga i gairebé mil a Europa, contribuint amb dos gols a la Champions i una fiabilitat notable en la sortida.
El seu valor de mercat previ al traspàs se situava en cinc milions d'euros, amb fitxa a l'Al-Nassr fins al 2026. Tot i que, com ja hem comentat, es podria ampliar fins al 2027. El sou és de 20 milions per temporada, molt superior als 6 anuals que cobrava al Barça. La combinació de volum, experiència i lectura de joc explicava per què Flick el considerava un pilar per a la seva línia avançada.
Pla de contingència de Flick: Cubarsí-Araujo i rotacions mesurades
El tècnic alemany ha mogut fitxes des del debut a la lliga. Va apostar per Pau Cubarsí i Ronald Araujo com a parella de centrals, amb Eric García ocupant el lateral dret per alliberar descansos a Jules Koundé. De fet, el francès va encadenar dues suplències inicials mentre s'assentava el repartiment de rols.
A curt termini, Flick gestionarà una rotació que inclou Christensen i el mateix Koundé a l'eix, amb Eric alternant perfil i el jove Gerard Martín com a recurs de profunditat. El model exigeix coordinació extrema perquè el Barça de Flick empeny la defensa molt amunt per activar el fora de joc i comprimir camp.
Riscos i oportunitats després de l'adeu
Sense Iñigo, el Barça perd comandament i ordre en la gestió de la línia. A canvi, guanya minuts per consolidar Cubarsí i accelerar la química amb Araujo, dos perfils complementaris si afinen la sincronització a la trampa del fora de joc.
El repte immediat exigeix sostenir l'alçada defensiva sense desajustos, mentre es recupera la millor versió física dels veterans i s'estabilitza la rotació. Si el bloc mitjà no es trenca i la sortida neta resisteix, l'equip mantindrà competitivitat sense acudir al mercat d'hivern.