Espanya ha signat una aturada internacional brillant i va deixar una exhibició memorable al Konya Büyükşehir Arena. L'equip va golejar 0-6 Turquia amb autoritat coral i un impacte diferencial a les bandes. Lamine Yamal va tornar a ser un focus constant de perill, accelerant cada transició i castigant tot emparellament individual. L'eco del partit ha travessat fronteres i ha generat una comparació tan atrevida com inevitable.
Önder Özen, exentrenador del Beşiktaş i analista molt seguit a Turquia, es va llançar amb una afirmació contundent. Va assenyalar que superar Messi no depèn només del talent, sinó d'una intel·ligència extraordinària en cada decisió. Va afegir que Lamine, amb 18 anys, ja hauria superat el Messi d'aquella mateixa edat. La frase va impactar perquè va arribar després d'una actuació estadísticament descomunal de l'extrem català.
Davant Turquia, Lamine va disputar 73 minuts amb un pes ofensiu continu i sostingut. Va registrar dues assistències, va generar quatre ocasions i va completar vuit de deu driblatges intentats. Va guanyar dotze de setze duels terrestres, va recuperar sis pilotes i no va perdre cap possessió. Des de la dreta, va fixar el lateral, va atacar l'interval i va activar l'interior amb parets ràpides. També va alliberar Pedro Porro en la sortida, atraient rivals i creant superioritats després de la primera recepció.
La seva lectura sense pilota va marcar diferències, atacant el segon pal quan Oyarzabal arrossegava centrals cap a la frontal. Amb pilota, va triar sempre l'alçada adequada per rebre entre línies i girar cap a dins. Allà van aparèixer conduccions diagonals que van forçar ajudes i van obrir passadissos per a Merino. La producció final va validar sensacions: Espanya va generar avantatges cada vegada que Lamine rebia orientat. L'equip va trobar ritme, profunditat i pausa en el mateix futbolista.
Entre la hipèrbole i la prudència: el llistó que marca el llegat de Messi
Comparar el Lamine de 18 amb el Messi de 18 simplifica una discussió complexa. L'argentí va transformar xifres precoces en domini sostingut durant dècada i mitja, quelcom inabastable sense continuïtat. Perquè la frase d'Özen tingui recorregut, Lamine haurà de sostenir impacte físic, tècnic i mental molts anys. L'exigència del calendari i l'acumulació de focus mesuraran la seva capacitat per repetir actuacions.
Els rècords del jove de Catalunya ja expliquen part del fenomen, amb marques precoces a Lliga i Champions. També amb la selecció, on la seva producció va determinar etapes clau i va amplificar l'ambició del grup. Tanmateix, el salt d'immaduresa a hegemonia requereix evolucionar en la lectura de ritmes i gestió emocional. De moment, el teixit tàctic ofereix senyals correctes: molta eficiència en el driblatge i encert creixent en l'última decisió.
Per a Flick, el seu rol al Barça seguirà lligat a rebre obert i finalitzar per dins. A Espanya, De la Fuente potencia aquesta mateixa dualitat, aprofitant la seva passada tensa al segon pal. El repte immediat serà mantenir volum sense caure en la sobreexposició física després d'un estiu exigent. Si estabilitza xifres i conserva frescor competitiva, el debat seguirà viu, encara que la comparació exigeixi perspectiva llarga. La mostra és il·lusionant, però el veredicte correspon a la constància dels pròxims anys.