En el futbol, les decisions dels entrenadors solen ser jutjades amb lupa, especialment en els grans escenaris. La final de la Nations League entre Espanya i Portugal no només ha deixat un regust amarg per la derrota a la tanda de penals, sinó també per la polèmica gestió de Luis de la Fuente des de la banqueta. El seleccionador espanyol és al centre de totes les crítiques després d’optar per substituir Lamine Yamal en el tram final del partit, un moviment que ha encès el debat en tertúlies i xarxes socials.
La polèmica substitució de Lamine Yamal: origen de l’enuig
La selecció espanyola partia com a favorita, però no va aconseguir plasmar aquest favoritisme sobre la gespa. Espanya es va avançar en el marcador i va arribar a tenir la final encarrilada, però Portugal va ser capaç d’igualar fins a forçar la pròrroga i, finalment, la tanda de penals. En aquest context, Luis de la Fuente va sorprendre en retirar del camp Lamine Yamal quan encara quedaven quinze minuts per al final de la pròrroga. Aquesta decisió ha estat el focus principal de les crítiques més dures en les últimes hores.
D’entre les veus més contundents hi ha la de Cristóbal Soria, que a El Chiringuito no va dubtar a disparar contra el seleccionador: “Ens està condemnant a tots. Per buscar una reivindicació seva personal (canviant Lamine), ha condemnat la resta de la selecció espanyola”. Soria, habitual flagell de tècnics al programa, va anar encara més enllà i va assenyalar que la decisió de De la Fuente tenia més a veure amb un interès personal que amb una necessitat tàctica.
Un debat encès també a la taula de tertulians
La intervenció de Cristóbal Soria no va quedar sense resposta. L’analista Fran Garrido va ser el primer a retreure-li el seu canvi de discurs: “No es pot ser més veleta del que ets tu. No es pot canviar d’opinió d’aquesta manera des de l’últim partit de l’Eurocopa, on li feies l’ona a Luis de la Fuente, fins ara per canviar Lamine Yamal al minut 105. De debò? Si el problema d’avui no és canviar Lamine Yamal al minut 105, el problema d’avui és que no es pot acabar una final sense Pedri, sense Nico i sense Lamine. No només per treure Lamine, perquè avui a Lamine se’l podia haver tret, el seu partit ha estat molt dolent en l’ofensiu i molt discret en el defensiu”.
La discussió entre tots dos resumeix bé l’ambient que es respira entre l’afició espanyola, dividida entre qui considera que Lamine Yamal havia d’haver seguit sobre la gespa fins al final i qui pensa que el jove extrem no estava aportant el que s’esperava en un encontre tan exigent.
La substitució de Lamine Yamal reflecteix un dilema clàssic dels grans tornejos: apostar per la joventut i el desequilibri, o buscar el control amb cames fresques? Soria es va mostrar inflexible: “Si jo no deixo de creure, però si avui ho ha fet malament, es diu. Avui ha comès un error que els entrenadors d’elit no han de consentir. Perquè a l’elit els bons no es canvien”.
Veu Independent
Periodisme lliure i català