El vestidor blaugrana no sol sorprendre amb els números de les samarretes, però aquest any ha passat una cosa especial. La decisió s'ha pres de manera silenciosa, tot i que reflecteix un canvi cridaner en la gestió de dorsals del primer equip.
El número 2, tradicionalment reservat als laterals drets, torna a quedar-se sense propietari al Barça. No passava des de la temporada 2007/08, quan ningú es va animar a utilitzar-lo. Pau Cubarsí, que el va lluir el curs passat, va decidir canviar-se al dorsal 4 i va deixar lliure un número històricament carregat de simbolisme. El central d'Estanyol ha optat per un dorsal clàssic per a centrals, reforçant el seu rol a l'eix defensiu.
La paradoxa dels laterals drets actuals
El cas resulta encara més peculiar perquè el Barça de 2024/25 no té laterals drets naturals a la seva plantilla principal. Jules Koundé i Eric García, formats com a centrals, són els que estan ocupant aquesta demarcació per decisió tècnica. Cap dels dos ha volgut heretar el dorsal 2, preferint mantenir els seus números actuals, el 23 i el 24 respectivament. Héctor Fort, que sí que és lateral dret pur, ha sortit cedit a l'Elx i ha tancat el cercle d'una posició òrfena d'especialistes.
El pes històric i l'ombra de la “maledicció”
El dorsal 2 no ha estat amable amb els futbolistes blaugrana en els darrers 18 anys. Dani Alves és l'excepció més clara, entre 2009 i 2013, quan el va convertir en sinònim de brillantor ofensiva des del lateral. Des de llavors, noms com Martín Montoya, Douglas, Nélson Semedo, Sergiño Dest, Héctor Bellerín o João Cancelo van tenir passos poc destacats amb aquest número a l'esquena. L'etiqueta de “dorsal maleït” s'ha consolidat perquè, més enllà d'Alves, pocs han deixat un record positiu.
La decisió de Pau Cubarsí d'abandonar el 2 per vestir-se amb el 4 no és casual. En el seu rol de central indiscutible per a Hansi Flick, el jove de 18 anys s'identifica més amb un número associat a aquesta posició. A més, el moviment evita el pes psicològic de carregar amb un dorsal que en els darrers anys semblava un desafiament afegit. La seva nova elecció reforça la idea de lideratge defensiu i l'allunya de comparacions incòmodes.
Futur incert per a un número simbòlic
El Barça afronta la temporada amb un buit curiós a la llista oficial de dorsals. La incògnita és si algun jugador del filial, com Xavi Espart, podrà reclamar en el futur un número històricament emblemàtic. Per ara, la samarreta amb el 2 queda penjada a l'aire, evocant records de glòria i fracàs a parts iguals.