El mercat estival ja ha començat a agitar-se als despatxos del FC Barcelona. Amb un ull posat en les limitacions imposades pel ‘fair play’ financer i l’altre en les urgències esportives del projecte de Hansi Flick, el club ha intensificat la seva recerca de reforços ofensius.
Encara que la prioritat continua sent un lateral dret i un possible extrem desequilibrant, les darreres setmanes ha agafat força una opció que fins fa poc ni figurava a les travesses. Amb Robert Lewandowski encarant el final de la seva carrera i complint 37 anys aquest estiu, la direcció esportiva considera urgent planificar un relleu de garanties.
El polonès ha estat un pilar de l’equip durant dues temporades, però el seu pes específic al camp ha disminuït i les alternatives internes no acaben de convèncer. Ferran Torres no ha fet el pas definitiu com a nou, i Dani Olmo, tot i la seva qualitat, no encaixa com a referència pura.
Una explosió silenciosa al Calcio
Mentre altres noms acaparen les portades, el Barça ha estat monitorant un davanter que ha recuperat la seva millor versió a la Serie A. Aquesta temporada ha signat el seu millor registre golejador des que va debutar com a professional: 23 gols en 39 partits oficials.
El seu físic imponent, la seva capacitat per jugar a l’espai i la seva agressivitat a l’àrea l’han convertit en un dels ariets més cobejats del campionat italià. El jugador en qüestió ha sabut ressorgir després d’anys irregulars, marcats per cessions constants i la pressió de carregar amb expectatives desmesurades des de ben jove.
El seu perfil encaixa perfectament amb el que busca el Barça: un davanter amb olfacte, mobilitat, experiència al més alt nivell i marge de creixement. I sobretot, algú amb fam de reivindicació.
Trajectòria erràtica, però amb potencial intacte
Des que va debutar a l’elit amb només 16 anys, aquest atacant ha viscut en una muntanya russa constant. De promesa precoç en un dels gegants del futbol italià a cessions en clubs de perfil mitjà, passant per un pas fugaç per la Premier League que no va acabar de quallar.
Fins i tot va arribar a jugar al PSG, on va sorprendre amb 17 gols en una sola temporada, tot i que sense aconseguir consolidar-se. Després d’un retorn fallit al seu club d’origen i una altra cessió sense continuïtat, aquest darrer estiu va decidir fer un gir radical a la seva carrera i va fitxar per la Fiorentina. L’aposta ha resultat tot un encert.
En un entorn menys mediàtic i amb un entrenador que li ha donat plena confiança, ha tornat a mostrar aquell potencial físic i tècnic que el va convertir en una promesa de talla mundial.
Un fitxatge difícil, però possible
El Barça ja ha sondejat el seu entorn i coneix les condicions: una clàusula de rescissió de 50 milions d’euros i un salari assumible dins el context actual. El seu club actual està disposat a negociar si es presenta una oferta estructurada i raonable, especialment si hi ha jugadors que puguin entrar a l’operació per abaratir el traspàs.
L’operació no serà senzilla. Altres clubs europeus també s’han interessat per ell, i la seva explosió golejadora ha reactivat l’interès d’alguns antics pretendents. Però al Camp Nou consideren que és el moment adequat per llançar-se a per un davanter que podria marcar una dècada si se li donen les condicions adequades.
I ara, per fi, es desvetlla el nom: es tracta de Moise Kean. L’ex de Juventus, Everton i PSG ha trobat l’estabilitat a la Fiorentina i el Barça el té al seu radar com un reforç “molt seriós” per a la davantera del proper curs.
Veu Independent
Periodisme lliure i català